No tinc altres paraules que "Moltes gràcies" per expressar tot el que sento ara mateix. Podria fer un llarg monòleg d'agraiments a tots vosaltres per fer-me persona, per "parir-me", educar-me i sobretot, per aguantar-me.
Vaig entrar a la disciplina del C.E Sabadell femení al octubre faria ja 3 anys (com passa el temps...) gràcies a Merche Romero i sobretot a Mª Carmen Ganga. Elles em van donar la oportunitat de seguir disfrutant de l'esport després de rebre un dels pals més durs de la meva vida, abandonar la pràctica activa de l'esport per una lesió crònica al genoll dret. Al femení m'hi vaig "enganxar" ara farà 6 anys quan vaig conèixer a l'Adry, es podria dir que ell va posar la llavor del "Cudi"...
La meva primera tasca aquí va ser d'estadístic, una tasca feixuda i tosca però que la feia amb la màxima il·lusió. Poc a poc i gràcies al grup humà de llavors (Siscu, Christian, Pedro i les jugadores de llavors) vaig acoplar-me molt bé i ràpidament vaig anar augmentant la meva tasca, ara ja podia anar a entrenar 3 dies a la setmana amb ells/elles com a nou entrenador de porteres. Georgina i Sarini em van ajudar molt a involucrar-me més en l'equip, em feien la feina molt més fàcil i junts vam aconseguir que la porteria arlequinada tingues uns espectaculars numeros positius, llàstima que arribèsin massa tard...
El cos tècnic de llavors em va acollir com uns pares acullen un nen adoptat, sobre tot en Siscu el qual, sempre serà el meu gran mestre i referent a seguir i en Pedro, el delegat molt trempat i que feia fàcil allò difícil amb els seus acudits i bromes fàcils.
Un altre dia inolvidable serà el torneig interpenyes del C.E Sabadell F.C al pavellò de Can Balsach en la seva 1a edició... Conèixer personalment a "Pirri" va marcar la meva carrera.
Va passar tot el que va passar amb el Superlliga i que ara no ve al cas recordar-ho, "lo pasado, pasado está", el Nacional va baixar de categoria per culpa del gol-average i tot semblava acabar-se, ningú volia fer-se càrrec del moribund Sabadell femení, tothom es buscava les castanyes en altres clubs fins que el senyor Romero va posar una dosi de diners suficients per fer reflotar la nau i la figura de Pirri va tornar a aparèixer. Mai no oblidaré la seva trucada dient-me "Cudi tio, tu tienes que seguir con nosotros, esto lo levantamos por nuestros h****s". L'únic dubte que vaig tenir aleshores era saber quant començava a treballar...
Poc a poc la nova directiva es va anar consolidant (Baixinho i jo com a vocals de junta, Pirri com a responsable de la secció i Romero com ajudant seu, Roger com a "vice", Miranda com a coordinador, el senyor Mori com a tresorer (els seus càlculs seran inolvidables...), poc a poc s'incorporàven més gent com Genís, Gerard (un vell conegut), Jordi "nanu"... Feia goig i era tot un luxe treballar amb aquesta colla. Vam trobar un nou entrenador, "de la casa", amb títol i expert en femení, la màquina ja rodava !!!!
El nostre objectiu principal era netejar la imatge que el temps ens a anat tacant, crec que això està més que complert, l'altre ara conservar els dos equips que pel maig de l'any passat hi havien. 14 jugadores distribuides en l'amateur i el infantil... No només vam conservar aquests dos equips sinó que ens vem vist satisfactòriament saturats, la culpa la tenen les 78 noies que durant l'estiu sortien de sota les pedres, com bolets.
Un total de 5 equips han fet que durant tota aquesta temporada compartísim alegries i decepcions, victòries i derrotes, mals de cap, ens ha costat diners però és que veure a 78 noies més els seus respectius pares, germans, germanes, amics... contents cada cap de setmana no té preu.
Un cop finalitzada la temporada, he hagut de pendre una dura i més que meditada decissió. No és fàcil possar punt i final a un cicle i més si estàs a casa. Han sigut dos anys molt durs extraesportivament i d'impotència en el 1r equip veient com tot el que passa fora acaba passant factura psicològicament al camp. Personalment he fot tot i més del que podia pel Sabadell, com vulgarment es diu, he perdu el cul molts cops, m'he involucrat massa en la secció i tot per veure i fer felices a 78 noies. Si ara em preguntèssiu si estic arrepentit d'haver entrat en el seu dia al club, segur que li fotria una colleja al entrevistador. Mai m'he plantejat això però si crec que ara, amb el nou projecte, és el moment idòni per abandonar la nau i deixar fer als que vinguin. Sé que no deixo cap buit, sé que la meva feina la deixo en molt bones mans, ara és el moment per que jo obri una nova etapa com a entrenador. Vull comprobar la meva capacitat, si de debò serveixo per això o es que aquests 2 anys m'he pogut sortir-me'n gràcies a vosaltres.
No marxo dolgut amb ningú ni amb el club ans al contrari, ho heu sigut i sereu tot per mi. El motiu de la meva renúncia és molt simple. Ara per ara, no em vec en cor per engegar un nou projecte, no tinc la il·lusió d'altres anys per començar una nova temporada aquí. Simplement, la flama se m'ha apagat. Continuar aquí suposaria, segur, una frustació personal ja que em vec incapaç d'aportar coses noves. Les idees se m'han acabat i no tinc ganes de ser un problema per ningú. Obro una nova experiència fora per respirar nou aire i descobrir que hi ha més enllà de la Marina i adquirir nous coneixements. Jo no hi crec en que les segones etapes mai foren bones i espero que el temps i vosaltes m'ho deixin demostrar. Si marxo ara és per tornar amb més força aviat.
Per no agradar-me parlar, deu ni dor la parrafada que us he escrit i encara em deixo moltes atres coses... Us mereixeu tots junts un gran homenatge per fer el que heu fet i ser el tipus de persones que sou. És per això que tots i cadascú de vosaltres tindrà un lloc especial dins del meu cor.
Si nois, e decidit amb tota la pena del meu cor, marxar de casa i llençar-me a l'aventura només amb una bruixola i 4 idees bàsiques... El temps dirà si de debò m'he equivocat o precipitat però si ho faig és pel bé del
femení .
Gràcies a totes les noies que he tingut aquestes 2 temporades per aguantar-me i fer-me sentir important, als pares per animar-me o criticar-me (sempre ho han fet per construir i això és d'agair), als directius i entrenadors amb qui he treballat per ensenyar-me tant i sobre tot a Salvador Gamell. Una persona qui, sense apenes conèixem, a dipositat tota la seva confiança en mi permetent.me treballar amb grans personalitats del futbol femení i obrir-me la porta que ara em tanco de la selecció. T'ho començaré encara que sigui l'últim que fagi.
I a vosaltres, amics i aficionats, gràcies per fer-nos veure que la nostra tasca no ha estat en va...
Àngel Codina Giralt.
