Estic emprenyat, molt emprenyat, trist, desanimat i amb un pessimisme ara per ara flagrant. Em temo lo pitjor, i em recorda massa la situació ens va tocar viure ara fa dues temporades.
Un es pregunta que cal fer ara, o s'obta per la via dràstica de demanar el cap de tothom, o s'opta per la via de la unió en uns moments tan difícils. És del tot lògic que la immensa major part d'aquesta afició ara per ara opti per voler cremar-ho tot, demanant en primer lloc el cap del nostre entrenador. Aquest equip va donant bandassos d'un cantó a l'altre, hem entrat en un dinàmica de revolucions a l'alineació i quan això passa... Mala senyal! Veig un equip desanimat, desorientat i que ja s'ha convertit en la imatge de l'absoluta impotència, un quiero i no puedo alarmant i exasperant. Crec que els dubtes han passat de la grada a la banqueta i als jugadors, i això senyors, ja és altament perillós.
En quant al Consell d'admnistració crec que malgrat tot, esta mantenint el tipus i com a mínim no esta donant les sensacions que va donar la directiva d'ara fa dues temporades, d'absolut desgavell i improvització. Tinc la sensació de que mai han pogut fer el que han volgut, amb unes limitacions econòmiques enormes, tot i que amb un control i coneixement del mercat molt límitat amb una àrea esportiva dirigida, ho sento, per un grup d'amics que fan el que poden, ni més ni menys. Lo més trist és que aquestes mancances econòmiques sempre s'intenen salvar exprimint als de sempre, als aficionats fidels, de tota la vida que mai han alçat la veu.
Ara bé, i aquí volia anar, no ens enganyem més, la situació del Sabadell de les darreres temporades s'ha d'analitzar en el marc d'una ciutat a quí fa molt de temps no li preocupen massa els problemes o difcultats que pugui tenir el nostre club. Treiem-nos la vena dels ulls, sense un recolzament polític i econòmic ferm, seriós, que no es limiti a recolzar puntualment el futbol base i pagar el manteniment de l'estadi, MAI més anirem enlloc. A l'estiu no es va poder fitxar com cal, ens van prendre els jugadors del davant i ara al mercat d'hivern em tornat a fer el mateix papelón, per una senzillíssima raó: SOM UN CLUB POBRE, amb uns recursos econòmics irrisoris, que ara per ara no poden competir ni amb la resta de clubs que ens envolten ni viure en la selva que s'ha convertit avui dia el mon del futbol. Duros a quatre pessetes ja fa molt de temps que ja no se'n donen i siguem conseqüents: Tenim un molt bon equip de tercera divisió que no s'ha pogut gairebé reforçar perquè a la caixa no hi havia un duro. Com ja he dit, tenim un club que el 2008 encara no s'ha professionalitzat, que continua estant dirigit per un grup d'amics, que amb proutes feines poder assumir el dia dia del club, amb un recolzament institucional i econòmic molt i molt lmitats.
Si aconseguim salvar la categoria, fora bo que ciutat i club entressin en un profund procés de reflexió i pensar si val la pena continuar d'aquesta manera. Ja fa massa anys que aquesta santa afició esta condemnada a veure plantilles medicores, a viure penes i treballs cada temporada per poder salvar la categoria. Aquesta situació crema, cansa, exaspera i un club com el Sabadell no pot seguir vivint. Dir això em dol l'ànima, però cada cop estic menys convençut de que valgui la pena continuar d'aquesta manera. Si aquesta ciutat no vol un Sabadell amb aspiracions, si el vol veure any rera any patint per poder salvar la categoria i la temporada, inmers en la més absoluta de les mediocritats, val la pena seguir anant un any més, i ja van... a contracorrent
Un hipotètic descens a tercera crec que ja seria un cop massa dur per a tothom i dubto que aquesta entitat se'l pugui permetre.
En fi, som el Sabadell, ara més que mai, i de moment no ens queda més que estar units, intentar fer el cor fort i remar tots plegats en la mateixa direcció. No són tòpics, malgrat ho pugui semblar, són veritats en aquests moments imprescindibles d'assumir. Ens podem passar tot el que resta de temporada en plena guerra civil, però mentres el club de les nostres vides se'ns anirà morint poc a poc, sense remei. Assumint i entenent l'estat d'ànim de tothom avui, jo sóc el primer ensorrat moralment avui, ens hem d'aixecar, ara més que mai:
VISCA EL CE SABADELL FC I LA SEVA AFICIO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
