Estava repassant l'historial del Sabadell, i hi ha una dada que em fa ser optimista: el Sabadell sempre ha necessitat un cop dur per refer-se i tornar a les categories abans perdudes. M'explico amb exemples gràfics:
Temporada 62-63
Després de 14 anys consecutius a Segona Divisió A, el Sabadell cau al pou de Tercera, després de més 30 anys sense ser-hi (de fet, només havia estat 3 anys, els 3 primers des que es fundés la lliga).
En teoria el panorama és pesimista, però l'equip acaba campió de lliga, puja a segona i l'any següent (63-64) puja a primera, en el que seria l'inici de la etapa de més èxit i glòria del conjunt saballut.
Temporada 83-84
Després de 6 anys a la categoria de plata del futbol espanyol, torna a perdre la categoria el Sabadell, aquest cop a la ja creada Segona B. Tot i això, l'equip acaba campió i ascendeix al mític partit de Binèfar. La temporada següent acaba 4t a segona, amb el famós partit robat a Vitòria, i l'altra temporada, la 85-86, tornem a Primera, amb els partits a Saragossa davant l'Aragón i amb el definitiu a casa davant l'Atlético Madrileño.
Temporada 06-07
Després de 12 anys a Segona B, el Sabadell cau a Tercera. Tot i això, a les primeres de canvi tornem a guanyar la categoria perduda. Diuen que no hi ha dos sense tres. Sempre que ens hem endut un cop fort, ens hem refet i hem pujat amb més força. Per què no hauria de ser així ara, i en un parell d'anyets pujar a la categoria que ens correspon per història, estadi... ?