La verdad es que esta directiva empezó muy bien en todos los aspectos. Buenos fichajes, buen planteamiento economico, tres invitaciones para los que se hicieran socios. No se, una serie de cosas que aunque insignificantes, eran detallitos a agradecer.
Pero este año, ¿QUE HA PASADO ESTE AÑO?
Pues que como el año pasado parece que la cosa les salió bien, se han crecido. Y la consecuencia de ese crecimiento es que nos suben el carnet de socio, nos suprimen una invitación en el carnet, retiran el descuento por segunda titularidad del carnet, la camiseta arlequinada sube casi 20 €, etc.
HACIENDO AFICION ESTE AÑO LA DIRECTIVA.
Aún creeis que nos traeran a los LUTGARDA'S?
A veure, companys, diverses coses:
1. Moltíssimes gràcies a tots, un cop més, pel vostre recolzament. Us asseguro que per a un grup de pringats com nosaltres, els ànims que ens doneu són essencials.
2. Organitzar un concert dels Lutgarda's (sigui a la NCA o al tanatori municipal) és el repte més assequible per a la directiva. El nostre caixet no és el de Diego Torres i estaríem més que encantats de tocar per a vosaltres.
3. En descàrrec de la gent que ens governa, he de dir que a finals de la temporada passada va haver un intent de miniconcert a la NCA (tocar únicament les dues peces arlequinades), però per un malentès no es va dur a terme. Espero que mantinguin la voluntat de fer-ho.
4. Estem preparant una nova cançó, inspirada en l'ascens aconseguit. La lletra ja està feta, així com la música, i passat el període estival que, al contrari dels grups normals, per a nosaltres és un moment de baixa, mirarem d'enregistrar-la com Déu mana.
5. En un altre ordre de coses, he de dir que vaig escriure aquesta lletra per a la nova cançó, amb la convicció que començava una nova era al nostre club. El contingut del text -ara no us puc avançar més- així ho reflecteix. Doncs bé, poc més d'un mes després, lamento dir que estic força preocupat per la manca d'ambició d'aquells qui ens regeixen. Entenc que no podem anar de conformistes i que hem d'ocupar d'una **** vegada el lloc que ens mereixem. Amb tots els respectes per a tothom, considero que no s'ha aprofitat l'embranzida d'una afició eufòrica i d'una dinàmica guanyadora, i que estem planificant la temporada sota les premises de sempre: a patir, a patir i a patir. Crec que manca ambició i sobra resignació.
Res més, ja m'he esbravat. Repeteixo que moltíssimes gràcies a tots pel vostre suport i espero que ens veiem aviat.
