Segueixe pensant que no hi ha crisis, o potser la gent està en crisis per el que vol o quan vol.
Estos dies he estat a Londres, per feina i també vaig aprofitar per anar a sopar amb uns colegues. Vaig anar a un restaurant que conec allà, on un dels cambrers és lleidatà (i no és l'enric), i vam estar sopant de bon rollo.
Allà, els restaurants, comparats ací son bastant més cars, i estava plé. Però el més sorprendent, va ser trobar alguns catalans i també una taula amb una parella andalusa, sopant. Per a ells no hi ha crisis, però carreguen amb la tarja de crèdit, i ja pagaran el més següent.
Però el millor va venir al final. Vam coincidir amb la parella andalusa, i una de les tarjes no va passar, ja que debien superar el límit. Van haver de partir la conta en dos i pagar una part amb efectiu i l'altre amb una tarja. A sobre, entre ells, parlant se queixaven del preu i deien que hurien d'anar de macdonals fins diumenge.
Açò, no és crisis, açò, és estirar més el braç que la manga, i me sembla que és algo habitual.