Que facil que és excusar-se en el 'abans era més fàcil', ara tot està mes xungo. Jo tinc 22 anys i considero que he fet una bona feina en aquest sentit. Espero augmentar-ho tot en el futur, però en les èpoques dificils és quan un més s'ha d'espabilar. Ara, si en comptes de treballar 13 hores al dia com faig jo, o més... la majoria dels que tenen la meva edat només esperen el cap de setmana per emborratxar-se doncs que vols que et digui...
Abans res era més fàcil, tot estava com està ara. Els jovens intentavem fer-mos un camí en la vida i uns mos fotiem a estudiar i treballar, o a treballar 12 i 13 hores al dia, treballavem dissabtes, diumenges i altres se dedicaven a treballar 8 horetes o estudiar, sortir i viure dels papas. Tu tens una visió de la vida més realista que molts altres que se queixen per vici. Qui no inverteix en ell de jove, no ho podrà fer més avant.
Jo mateix, demà treballo, estaré tot el dia dant voltes per Barna, en temes de papers, i diumenge, aprofitaré que estaré a Barna per anar al matí a Sant Andreu a vore el partit i a la tarda a Sabadell a vore el Sabadell, però a les 10 del matí, he quedat al port olímpic per a ensenyar un amarrador a un possible comprador, i si m'apures intentar que firme el contracte.
Suposo que ja no s'en recorda de fa 15 anys quan anàvem els dissabtes i diumenges de matinada a repartir la premsa i als forns a portar coses de panrico.
Amb la butxaca plena, s'obliden de les penúries del passat.
Si m'enrecorde, si. I m'enrecorde que amb 18 anys jo vaig comprar un pis, vaig buscar-lo uns llogaters i pagava una lletra, però al temps cobrava un lloguer. I si recordes, desprès de treballar al matí 8 hores, mos anavem a classe a la tarda, i jo vaig canviar-me a nocturn més avant.
Però va aribar el moment en que jo vaig decidir arriscar, invertir, convertir-me en empresari mentre també treballava i en canvi tu vas decidir no arriscar i seguir amb la teua vida. És qüestió de objectius, principis o mentalitats.
