pero de que hablas cuantos trabajadores gana 6o000 euros porfavor, que trabajador se puede comprar un mercedes un bmw de que hablas de ir al caribe en que mundo vivis. eso es prar clase media alta , estais lejos con esos numeros del obrero
si la gente esta ganando entre 10000 y 15000 euros al año trabajando la pareja 35000 maximo pues si que os pagan bien en el metal sera en el oro chico
Els treballadors que s'han comprat cotxes per sobre dels 30.000€, o han fotut vacances al Carib, son els que ho varen incloure a l'hipoteca, i son els que ara es queixen més de la crisi.
En el metall paguen bastant millor que en la missatgeria, on estava abans i que en la impressió, on també he estat dos anys. Fàcilment algú pot arribar als 15.000 anuals. I som obrers.
Mira, et posaré un exemple pràctic, a veure si ho veus...
Fa un temps, vàrem estar mirant pisos per diversos llocs del Vallès Occidental. De bones a primeres, evidentment, vàrem descartar Sant Cugat, Sant Quirze i Cerdanyola, ja que sabíem que allà els preus eren més alts.
Vàrem trobar dos pisos que ens van agradar. Un a l'Avinguda Barberà, amb un cost de 400.000€, un altre a Castellar del Vallès, amb un cost de 200.000€. Eren dos pisos similars, amb els mateixos metres, distribució, els dos amb terrasseta... evidentment, el que canvia, és que al pis de Sabadell hi han més serveis i tendes a la vora, era amb pàrquing opcional (20.000€ més) i el de Sabadell tenia piscina i el que em vaig quedar no. Vàrem fer números per als dos pisos, a 40 anys. Ens va convèncer més el de Castellar del Vallès, per la tranquilitat de la zona, i per part meva, per no tenir piscina (ho trobo anti-ecològic i una despesa absurda).
En aquells moments, la cosa estava amb un Euríbor baix. Les quotes haurien sigut 1.319,11€ al més per el pis de Sabadell i 659,56 per al pis de Castellar del Vallès. El primer, pagable, sense capacitat d'estalvi, això si. El segon, pagable per a qualsevol parella que cobri 1.100€ al més cadascú.
Ara, amb l'Euríbor alt, les quotes serien : Al de Sabadell, 2.000,86, i al de Castellar, 1.000,43€ mensuals. El primer, cobrant 1.100€ mensuals, seria impagable. El segon, en canvi, encara et deixa marge (poc), però pots viure sense tantes apretures.
T'asseguro que el primer pis i els 3 que eren com ell, es van vendre més ràpid que el que vaig comprar jo i els 3 que hi han en el meu replà (és més, un encara no s'ha venut).
Per altre banda, i el cas que et comento (bé, els diferents casos que conec), de gent que amb una hipoteca com la meva, o fins i tot més alta, han ficat cotxes (un fins i tot un BMW), d'uns 30.000€ dintre de l'hipoteca, mobles (10.000€), Casament (20.000€ (inclòs el viatge al carib)), i alguna cosa per a reformes (5.000€)...
Les primers quotes, havent demanat 265.000€ d'hipoteca (quan en el pis es requerien només 200.000€), sortien a 873,91€. Totalment pagables per a dos sous de 1.100€, i a sobre podien estalviar per al futur i tot. Però la crisi havia de venir, molta gent ha viscut per sobre de les seves possibilitats i se li ha anat la pinça amb viatges, televisions de plasma, i comprant-se cotxes de gamma mitja-alta enlloc de conformar-se amb un utilitari que igualment et portarà on calgui.
Els que varen demanar els 265.000€ d'hipoteca, actualment estarien pagant 1.326,81€. Més de la meitat dels ingressos familiars.
Doncs imagina al que va comprar el pis de Sabadell i hi va incloure cotxe, mobles, casament amb viatge, reformes, etc... La crisi no és culpa de l'estat, ni dels bancs, ni de les empreses ni dels treballadors. La culpa de la crisi és de tots els que han volgut viure molt per sobre de les seves possibilitats quan tard o d'hora, la economia s'en ressentiria.