Coincideixo bastant amb les opinions del Ferni, del liraju i del PANSO.
El que més mal fa és que aquí se l'ha estimat molt a Manel i això que va fer no és cosa d'un escalfament sinó que estava premeditat, planejat i com dieu, orquestrat. Només entrar es va fixar on estava Ramon Moya, i va sortir a per totes a marcar el gol només per fer el numeret, quan Ramon Moya ja havia deixat el tema de banda feia molt de temps.
Va obrir un tema que estava més que sentenciat, va reobrir el debat tontament. Si tantes coses havia de recriminar en Manel a en Ramon, era tan fàcil com celebrar el gol al seu aire i després senyalar al mister, portar a sota una samarreta que diés "Te lo dedico Ramon Moya" o a la roda de premsa dir "aquest gol li ho dedico al ******* del meu exentrenador", i hagués quedat la mar de bé, fent el mateix efecte.
Ara bé, personalment no em va caure gens bé la celebració. No perquè ens haguessin empatat al darrer minut i fos un exarlequinat, perquè ho entenc perfectament, és la seva feina, i conec a molta gent exarlequinada que té ganes de tornar a jugar al Sabadell per fer un bon partit. Si m'empaten, doncs aplaudeixo, van saber marcar quan calia. Ara bé, la celebració estava més que planejada, se li va anar de les mans, i ell en va ser conscient en tot moment.
De fet, va entrar al camp ovacionat per tothom i va sortit xiulat. D'heroi a villà, i no pas per haver marcat, sinó pel que va fer després. Per això va sortir demanant perdó, perquè es va adonar.
I potser la reacció que va tenir diumenge, per un jugador com Manel que ha jugat a primera, qeu és arlequinat i que té més de 30 anys no fa altra cosa que donar-li una mica més la raó a Moya, ja que va demostrar ser un rencorós. Com dieu, Moya va ser un senyor matant el tema en un "el futbol, com la vida, posa la gent al seu lloc", quan podia haver dit 1000 bestiesses. O a la mateixa jugada, ho parlàvem l'altre dia, si en comptes de Moya és Calderé, salta la valla i es lia a cops de puny amb Manel, i ell va girar-se i va fer un tomb.
I pels del megàfon... tothom es lliure de fer el que vulgui, i d'anar als camps amb samarretes i tot això... Però sou més que conscients que no anireu ni a Sta Coloma de Gramenet ni a Girona ni a Castelldefels i fareu el numeret. Això el primer, i com molt bé diuen els companys, no us vam veure a cap partit l'any passat amb les mateixes samarretes en blau i aplaudint-lo quan va fer algun dels tres gols que va aconseguir.
En fi, que es donar-li voltes i més voltes a un mateix assumpte. Com diu el liraju, què passa si guanyem 1-2 a Can Misses amb un gol saballut al descompte? Seria lícit i comprensible que Moya anés cap a Manel i es llencés a terra celebrant-ho, oi? I cauria bé això a Can Misses?
De totes formes, estic segur que en Moya s'ho pensaria una mica abans de fer-ho, no seria tan "cabra loca" com va demostrar ser en Manel.