Estic fart ja de si pancarta per aquí, pancarta per allà. Amb aquesta pancarta es fiquen amb algú? NO. Llavors?? Que no ve al cas? Possiblement. Però és com si jo vull posar una pancarta que posi TERUEL EXISTE. Tindria alguna cosa a veure? NO. Em ficaria amb algú? Doncs no. I si algú es dóna per aludit, doncs alllà ell, però ells no diuen ELS DEL BAR$A SÓN UNS *******, simplement diuen que el Bar$a no és Catalunya, que hi ha vida més enllà del Barça, i són lliures de mostrar-la allà on volguin si no falten a ningú.
I després estem caient un altre cop en tòpics. Que al se de l'Espanyol hi ha molts que se senten espanyolistes (i no del club, sinó del país, i per no usar la paraula "fatxa") ?? Doncs si. Però també hi ha un munt que se senten catalans com els que més. El periquito aquest que tenen de mascota un dia va agafar una bandera espanyola de la part dels Brigadas i va ondejar-la per tot el camp i molta gent dels altres sectors de l'estadi el van xiular. Després va agafar una senyera i a l'altre cantó de l'estadi el van xiular. Així que ni són fatxes, ni són catalanistes, hi ha de tot, com a tot arreu.
I després, em sembla que el Barça no és precissament un club que pugui presumir de catalanisme i puguir alliçonar. Un club que té com a vicepresident un membre de la fundació FRANCISCO FRANCO i que juga la Copa Catalunya amb el tercer filial no pot ser un club catalanista. Pot vendre's com un club catalanista, però si ho fos, donaria més importància a les coses de casa.
I per últim, no volem mesclar política amb esport i després ens definim com a fatxes, catalanistes o el que sigui? El que sigui del Barça serà del Barça, i el que sigui de l'Espanyol serà de l'Espanyol, i a part d'això, cadascú tindrà la seva ideologia, com és lògic. Els aficionats del Sabadell som d'esquerres, i de dretes, i uns votaran a ERC, altres al PSC, altres a CiU i altres al PP, com és normal, i a IU i a tots els que vulguin. Jo conec a independentistes que són del Madrid, i al revés, andalusos votants del PP que són del Barça...
Així que sius plau, no caiguem en els tòpics de sempre