RECORDEU (alguns) QUE LA 'MILI' NO ES EL MATEIX QUE ELS ACTUALS 'ERASMUS' !!
seria molt greu confondre-ho, ja que en la mili aprens a espavilar-te i a conéixer persones d'altres capes socials, en canvi en l'erasmus només et relaciones amb capes socials benestants i aprens a no fotre l'ou i passar-t'ho de conya. i cau un/a estranger/a al llit donc millor: sexe sexe...!
la mili aprens una sèrie de valors que avui estan en decadència. pels que no la heu feta: us imagineu que amb només 19-20 anys us fan passar 9 mesos fora de casa? en principi sona be peró es que a més passa en un entorn on la majoria només et volen putejar... vamos, real com la vida mateixa !
la sort es que aprens que per ser feliç no necessites uns 'g-star', aprens que no tothom en aquesta vida té la mateixa sort que tu i valores molt els problemes socials dels demés. aprens que s'ha d'ajudar per que no tothom és igual. aprens que hi ha molta gente que pateix. aprens que no tot en aquesta vida son floritures.
alló si que era la universitat ! avui, la gent jove no valora res. tan li fot els problemes dels demés, només l'interessen en els programes cutres de telecinco i antena 3. la gent jove va massa tipa, no es valora ni a la mateixa parella. abans, els joves quan feia fins a un mes que no veien la parella, ho valoraven més. ara, la gent passa de tot.
en quan a coses possitives valoraré molt conéixer una altra ciutat, altres formes de pensar i viure, vivències, etc... en quan a coses negatives donc per sort no es va suicidar ningú, peró hi havia gent que no va ser capaç d'aguantar i es va ensorrar en depressions, fent autèntiques bestiesses. un, fins i tot, se'n va anar a peu i casi 'en pilotes' del cuartel cap a casa seva, rumb de valència, en ple hivern. el van trobar a 260 kms. de casa seva, quan en portava caminats més de 60.
vaig fer el servei militar a l'hospital militar de saragossa en el 4/1997. l'instrucció la vaig fer a 'cadrete'.
per cert, a mi ningú em va ensenyar a matar. ara, si em van dir com funcionaba realment el món. la mateixa persona ens va dir que el primers dies, especialment el primer dia, ens va tractar com una m**** per que comencéssim a obrir els ulls, ja que era el que ens esperava per sempre més.
i es que en aquesta vida qui no s'espavila, es mor. peró sempre, amb una certa sensibilitat que allà s'ensenyaba i que amb forma de nòvia, quan s'arribaba aqui ens transmetia.