Gay de Liébana: "Excepte Barça, Madrid i Athletic de Bilbao, tots els clubs poden desaparèixer"
El model de futbol en què els costos superen els ingressos d'explotació pot portar la majoria d'equips a la desaparició, prediu l'economista català
EFE València | Actualitzada el 28/12/2012 17:58
José María Gay de Liébana
L'economista José María Gay de Liébana ha alertat que tots els clubs espanyols de futbol professional excepte el Madrid, el Barça i potser l'Athletic de Bilbao corren el risc de desaparèixer. El model de futbol actual en què els costos superen els ingressos d'explotació fa que, segons l'economista, diversos clubs "estiguin en perill de rebentar" o, com a mínim, de viure situacions econòmiques "molt incòmodes", i alerta que a Espanya s'està "matant el futbol".
En una entrevista publicada a la revista 'Offside', editada a València, Gay de Liébana analitza la situació del futbol professional espanyol en relació amb altres lligues potents d'Europa (Alemanya, França, Anglaterra i Itàlia) a partir de les dades extretes de l'informe anual sobre la situació econòmica del futbol espanyol i europeu realitzat per aquest professor.
En tots aquests països, les despeses superen els ingressos. A Anglaterra s'ingressen 2.507 milions d'euros i se'n gasten 2.849 milions; a Alemanya van rebre 1.746 milions i en van gastar 1.889; a Itàlia es van ingressar 1.569 milions i se'n van gastar 2.212, i a França van rebre 1.059 milions i en van gastar 1.308. A Espanya, els ingressos van ser de 1.669 milions d'euros i les despeses van ser de 1.830 milions.
Pel que fa al model espanyol, Gay de Liébana considera que bona part dels problemes provenen del repartiment dels ingressos de televisió, que suposen el 38% dels ingressos dels clubs.
A Anglaterra, el Manchester United, que és el club que més ingressa, rep el 13,1% del total dels ingressos de televisió. En canvi, a Espanya, el Madrid ingressa el 25,2% i el Barça, el 24,1%, gairebé la meitat del total. El tercer és el València amb un 6,5%, d'acord amb les dades de la Lliga 2010/2011. "Que el València, tercer a la Lliga, ingressi menys que el Wigan, que va estar a punt de baixar a Anglaterra, demostra que el repartiment dels drets de televisió és tan determinant com absolutament irracional", indica Gay de Liébana. "Espanya no és el país que més ingressa per televisió, però si que és el que pitjor ho reparteix. El problema és que els ingressos no estan centralitzats, cadascú negocia per la seva banda. Encara que el Barça i el Madrid cobressin més, els ingressos haurien de centralitzar-se", afegeix l'economista.
Gay de Liébana assegura que té constància que el Barça no s'oposaria a la negociació única, però desconeix la posició del Reial Madrid. "La centralització seria fonamental per vendre la Lliga al Japó o als Estats Units, llocs on cal centrar-se, més que a la Xina, ja que tenen un poder adquisitiu més elevat", afegeix.
A Espanya no hi ha un campió al marge del Madrid o el Barça des del títol del València el 2004. "Aquesta Lliga, amb l'actual estructura, no és vendible. L'única cosa que es pot vendre és el Madrid o el Barça, però no la competició de forma conjunta", assegura l'economista. "Amb una Lliga més competitiva, el Vila-real va ser segon i el València, campió. Ara el València celebra com un èxit haver estat tercer tres anys seguits, ha estat el vencedor moral a quaranta punts del primer".
Gay de Liébana també qüestiona algun dels aspectes vinculats amb el màrqueting: "Iker Casillas és un valor molt més segur que Cristiano Ronaldo, que no desperta simpaties. No crec que vengui moltes samarretes fora de les botigues del Reial Madrid".
Com a seguidor de l'Espanyol, considera que els preus de les entrades, els mals horaris i les dificultats que hi ha a l'hora de sortir de l'estadi de Cornellà-El Prat són alguns dels exemples de situacions que no beneficien el creixement del futbol. Gay de Liébana defensa el model de la Bundesliga, el preu de les seves localitats i el fet de convertir els estadis en un actiu determinant per a l'economia dels clubs.
Respecte a la Lliga italiana, assegura que es tracta d'un futbol pensat per a la televisió, que ha deixat de banda els ingressos d'explotació i, sobretot, els estadis, que són molt vells, i per això la gent no hi va. "El seu actiu ha estat el futbolista, i per això tenen grans ciutats esportives", explica.
També assenyala que el model francès està basat en l'austeritat, al nivell de la Segona Divisió espanyola, només amb l'excepció del París Saint-Germain: "És bo que el Montpeller hagi sigut campió amb aquesta filosofia".
