I tot això ve a través d'una idea que em va sorgir i que vaig fer palesa a la directiva arlequinada. Es tractava de fer una revista arlequinada, que sortís mensualment i que es trobés de forma gratuïta per la ciutat de Sabadell. Es va proposar la idea i al final van acceptar.
Jo he treballat en vàries publicacions i se com funciona aquest mon, per això vaig decidir-me a fer aquest projecte. La idea bàsica era que la revista gratuita es financés a través dels anunciants a uns preus força assequibles. Un desastre. Ara estic fent una nova revista d' oci a la Catalunya Central.
Desprès d' estar tres messos venent publicitat, dos d' ells a un ritme frenètic, he arribat a la conclussió que el Sabadell no ven. Es increible però a la vegada molt trist veure com amb nomès dos dies he venut més publicitat que en els tres messos seguits que vaig estar intentant de fer la revista arlequinada.
Però el més increíble era veure com entraba a establiments on, miressis per on miressis, nomès hi havíen fotos del Sabadell penjades per tot arreu. Miressis on miressis es respiraba en arlequinat però a la hora de la veritat no volíen fer res de publicitat en la revista del Sabadell. Inclús algun d' aquets locals sortíen publicitats en moltes altres publicacions.
Lògicament, cada u pot decidir lliurement si vol fer publicitat o no, però quan nomès els demanaves 40 euros per un anunci la veritat es que és molt trist.
El projecte de moment l'he deixat aparcat fins que vinguin millors temps. Tot i que la situació de l' equip no ajuda cal dir que la publicitat es va començar a vendre a finals de maig. També destacar que el club ha fet el possible per que això tirés endavant.
Reflexions:
Avui en dia, s'han de tenir collons per entrar a formar part de la directiva arlequinada. Tot i que aquest any sembli el contrari, el recolçament de la ciutat i de les seves institucions es merdós, amb perdó, i no ajuda gens a la directiva que ara presideix el sr. Larrosa.
Com a exemple, dir-vos el cas de l' altre equip esportiu del que també soc soci. Es tracta del Bàsquet Manresa. El Ricoh Manresa té un recolçament brutal al Bages, te una pista que caben 5300 persones i 5000 socis, Caixa Manresa i Ajuntament de Manresa inverteix molts diners en l' equip, avui he contat més de 150 anunciants (sense contar els repetits) en les valles del Nou Congost, molts d' ells empresses importants de la comarca. En definitiva, parlo d'un equip que és reolçat per totes les institucions de la comarca al 100%.
El Sabadell de l' actualitat, és recolçat per un grup de constructors i alguna cosa més, l' Ajuntament ajuda lo just amb les despesses de manteniment de la NCA, Caixa Sabadell s' involucra amb una almoïna reduïda, Banc Sabadell també, i forces problemes per treure quatre duros més. Ningú està amb l' equip, tret dels 1500 socis i de les 2000 persones més que poguin seguir més o menys l' equip.
A l' Ajuntament, en definitiva, no l' interessa potenciar l' equip i el nom de la ciutat. En definitiva crec que ja els va be que segueixi tal com està. El Banc Sabadell que cada dia es menys de Sabadell. I la Caixa Sabadell que es nega a involucrar-se en un projecte ambición.
Arribo amb tot això a una conclussió: EL SABADELL NO VEN i ha entrat dins de la màxima econòmica de la rentabilitat: per que invertir en un club on nomès van mil persones a l' estadi ??
Potser comença a ser l' hora de invertir en el bàsquet: si passessim el pressupost del futbol al bàsquet podríem fer un bon equip i somniar amb molt poc temps en que Sabadell tingués un equip a l' ACB. El Ricoh Manresa té un pressupost de poc més de 2 milions d' euros.
