Hem de matitsar primer una cosa, Kitanovsky, que és que la temporada que es va intentar fer un gran equip per ascendir va ésser l´anterior (1991-1992) a la debacle, no la mateixa temporada. Recordem Nkono, Zúñiga, Bossio, Gilson, etc. Un equip amb molts noms, però descompensat en quant a edat dels jugadors i posicionament sobre el camp.
De fet aquella temporada ja ens vem col.locar a la primera volta a les últimes posicions, Luiche no va funcionar, Olmo no ho va poder adreçar (perdia a casa tot el que guanyava a fóra) i només l´experiència i el "savoir-faire" de Pepe Martínez va permetre que l´equip s´acabés ubicant en una còmoda zona mitja.
La temporada següent però, va unir un equip de perfil més baix, amb les penúries econòmiques que s´arrossegaven de l´exercici anterior, amb el resultat de tots conegut; a Villarreal no vem saber resoldre un partit que teniem dominat i el dia del Mérida l´equip ja estava virtualment "mort".
A més a més, i això no s´ha d´oblidar, aquelles dos temporades van coincidir amb l´efervescència d´aquest veí que tenim a 20 km. i el seu anomenat "dream-team" i això ens va robar molts afeccionats potencials de la ciutat. Es va ajuntar el "hambre y las ganas de comer".
Que hagués passat si aquella temporada hagués anat bé?. Doncs a Primera no ens haguéssim aguantat gaire (1/2 anys màxim), per tal com apunta el company Sangui era una espècie de "fugida cap endavant", però sí que l´equip hagués quedat més consolidat a Segona A, degut a la "resaca dels èxits" i a les bones prestacions del filial d´aquell moment.
Sí que entenc que després de l´ascens d´aquell filial a Segona B (que va ésser la salvació de l´entitat sense cap mena de dubte), es va perdre una gran oportunitat de continuar el camí ascendent que s´havia iniciat, amb una plantilla plenament identificada amb l´afició. Es va destituir d´una forma deplorable e injusta a Antonio Jaurrieta, es va desmembrar part de la plantilla ("sempre fotem lo mateix quan tenim una base creada") i es va portar "mitjanies" en el lloc d´aquells jugadors. D´aquesta manera, el miracle que s´havia obrat aquell any es va estroncar llavors. I així ens hem quedat, esperant sortir-ne el més aviat possible. Que necessitem per això? 1er. més recolzament de la ciutat, 2ºn. coherència en la gestió i 3er. sort. Aquesta ha d´ésser la nostra batalla.