Veig molta, però que molta tensió entre l´afició i això acaba de començar. A veure si ordenem les idees....
Està clar que per tot l´entorn ha sigut un estiu diferent, amb molt més orgull i il.lusió, basat en una plantilla molt més competitiva i contrastada (i que ho segueix éssent tant com fa una setmana). A partir d´aquí es crea una llògica aspiració a l´ascens, que com és obvi, és una gran necessitat pels afeccionats i el club, i si cap, encara més pels que l´hem vist a Primera no una sinó dues vegades (i també pels que no l´han vist mai més amunt de Segona B, es clar).
En consonància en aquest sentiment, la Junta Directiva parla de que S´HA D´INTENTAR L´ASCENS no de S´HA D´ACONSEGUIR L´ASCENS AQUEST AIXI SIGUI COM SIGUI, perquè ja sabem que mai és fàcil quan pujen 4 equips de 80.
A partir d´aquí, jo observo que aquest Diumenge, l´ansietat va devorar els jugadors, per les ganes d´agradar i la frustació de no puguer-ho fer. Quant va arribar el gol d´Osasuna B, l´equip es va tractar sicològicament, i també l´afició, que tampoc va encoratjar suficient a l´equip. Aquesta situació s´ha de corregir com sigui. Aquests jugadors saben jugar a futbol i jugaran a futbol. ara bé, no poden tenir constantment un "ganivet al coll", perquè llavors les coses no sortiran bé.
Em venen a la memòria, dos equips confeccionats a cop de talonari a Segona B. Un d´ells és el nostre veí, que es va saber mantenir entre els 4 o 5 primers de la classificació, sense fer massa soroll ni partits massa brillants. Va arribar al "play-off" com a "tapat" i allà va arrasar, aquest seria un exemple a seguir (per molt que ens pesi que sigui aquest equip). El cas negatiu seria el del GIRONA (tot i que considero que la plantilla estava supervalorada), que no poder amb la presió en cap moment i es va anar ensorrant, amb el resultat final que tots sabem. Aquest exemple s´ha d´evitar i s´evitarà. Per això s´ha d´exigir a tècnic i jugadors, perquè són professionals i bastant cotitzats, però se´ls ha de deixar treballar sense angúnies ni dramatismes.
El primer terç de la Lliga hauria de basar-se en ensamblar l´equip, obtenir un equip base, començar a jugar a fútbol i obtenior algún boc resultats amb algún equip rellevant per l´afeccionat (Terrassa, Barça B, etc. ). Tot això sense allunyar-nos massa de la zona "play-off". A partir de mitja Lliga, ens hauríem d´anar afiançant a la zona "play-off" o a la zona limítrof a la de "play-off". Però això tal com he dit, amb tranquilitat i pensant partit a partit.
El C.E.Sabadell quan ha pujat mai ha començat bé la Lliga. L´última vegada que va pujar a Primera, va empatar els 5 primers partits i va perdre el 6è. contra l´Elx a la Nova Creu Alta. A l´últim partit, 20.000 persones al camp i tots a la Plaça Sant Roc. Un precedent més proper el tenim en l´últim ascens de Tercera a Segona B; es va perdre el primer partit a Tortosa, per 3-2, amb forces errades defensives i sense que ningú ho esperés. Després no es va poder guanyar cap dels tres primers partits a casa (derrota amb l´Europa i empats amb Cerdanyola de Mataró i Barcelona C). Després va arribar una victòria balsàmica al camp del Júpiter 0-2. A partir d´aquí, 23 jornades sense perdre i ascens final de categoria. En canvi a la temporada 82-83 vem començar guanyant al Palencia 5-0 i vem acabar baixant de categoria.
Evidentment, no es tracta de com es comença, sinó de com s´acaba.
Perquè no podria repetir-se aquest escenari ? Simplement s´han de fer les coses ben fetes....
