Carta Oberta a la directiva:
Apreciats directius del CE Sabadell FC. Fa dos temporades, quan vàreu agafar les regnes del club, a Tercera, us vaig donar confiança. Amb l'ascens, vaig veure que no m'havia equivocat, el contrari, vaig pensar que havia sigut un encert que us haguessin col-locat a la directiva del club per a treure'ns del pou de Tercera, on de no haver sortit en la primera temporada, ho haguéssim passat malament segurament un bon grapat d'anys. També en el vostre debut a Segona 'B', vaig donar-vos la meva confiança, fins i tot quan el màxim representant del club va dir que estaríem per dalt, cosa que jo sincerament, dubtava, i que vaig deixar clar en un programa de Ràdio Sabadell al que vaig assistir, davant el senyor Soteras. Ja sabeu que jo no soc dels que llença la pedra i amaga la mà, i m'agraden les coses clares. Jo vaig confiar en que acompliríeu el objectiu que ens havíem de marcar, la permanència.
Aquest any us marqueu un objectiu clar, el Play-off. Crec que és agosarat i ambiciós, però us hauré de creure, ja que crec en Ramon Moya, i vosaltres li heu donat els galons per a poder conduïr el grup cap a l'objectiu. Jo segueixo creient amb vosaltres, i em faré de nou soci del club.
Però no soc l'únic que ha cregut aquestes dues temporades amb vosaltres. Hi ha molta més gent. I també segueixen creient en vosaltres.
Un d'ells, és un soci que la nit del 30 al 31 d'Agost complirà 80 anys, i que sempre ha estimat el club, que n'ha sigut soci sempre que ha pogut, però que sempre ha seguit al club. El problema vé, quan aquest soci, amb més de 65 anys, estima el club i per certes causes aquest passat any no ha anat a més de 6 partits i aquest any no podrà venir a cap. Ell vol continuar sent soci o ajudant el club en el que pugui, però no pot. Ell cobra 760€ de pensió al mes i té dona a càrrec sense pensió. Aquesta persona ha necessitat fer reformes a casa per a poder accedir a quelcom simple per a molts de nosaltres, com és una dutxa diària o fer altres reformes per accedir al dormitori. Tot això son molts diners per a la seva butxaca, i per el que cobra mensualment. La vida s'ha encarit, i per ell, s'han sumat totes aquestes coses.
Ell no pot pagar 100€ l'any per a ajudar al club, per a sentir-se part del club que estima. I el nostre club, per a persones que es troben en aquestes circumstàncies, no té vies alternatives, com son un carnet de simpatitzant o un carnet d'amic del club.
Per això, demano que penseu en aquest fet, i en que no serà la única persona gran, que haurà dit al seu fill que aquest any està trist per que no podrà ajudar al seu club, el nostre club.
El meu pare em va posar a les venes l'amor a la samarreta arlequinada, l'amor a aquest escut i l'estima a aquests colors, i mentre pugui, seguiré sent soci del nostre club, però ell, no podrà aquest any, al seu pesar, fer-se'n soci.
Si us plau, l'any que vé, penseu en alguna alternativa per aquests casos. És molt trist estimar a un club, i no tenir recursos suficients per col-laborar-hi, però més trist, és que persones que tenen el poder de fer una mica més feliç a aquestes persones, no facin quelcom per ajudar-los a ser una miqueta més feliços.
Penseu-hi, si us plau.
