Des d'un punt de vista resultadista i de la classifiació pura i dura, és evident que la nostra situació actual ja la voldrien molts. Sincerament, no ho negaré, jo haués signat estar a aquestes alçades de lliga en la posició que estem actualment. Som un equip molt renovat, al que li cal temps per acoplar-se i que ha hagut ja de bregar amb rivals d'entitat i en camps dels anomenats g***** o complicats. Tampoc ens enganyem, estem a Segona B, i com diria aquell "esto es lo que hay", i mentre anem sumant a casa i rascant alguna coseta a forma, sense subte, acabarem estant a dalt.
Després podem parlar de les sensacions que dóna aquest equip, i llavors si puc estar molt d'acord amb aquells que tenen una visió més pessimista de tot plegat. Home, jo no comparteixo en absolut la idea que ens hem equivocat de jugadors, que no senten els colors o que problemes tindrem per aguantar-nos. Ara bé, si crec que sense tenir una super-plantilla, tampoc ens enganyem, fora de casa som un equip que no espanta ni l'equip C de qualsevol entitat futbolística. Un equip que té a Juvenal, Joel, Javi Rodriguez i companyia, és indignant que en dos partits fora de casa no hagi creat ni quatre ocasions de gol. Les sensacions que es desprenen, insisteixo, sobretot fora de casa, generen molts dubtes i incerteses. I és que segueixo pensant que amb l'equip que tenim fora de casa sortim amb uns plantejaments força porucs, i deixant-ho tot en mans del superdotat físic Joel, que ell solet contra el món ha d'intentar fer un golet. Tenim uns puntes o punta molt desasistit, i crec que un home com Juvenal, de la seva calitat tècnica, hauria d'acabar cada partit amb un mínim de tres assistències de gol. Si Joel o Javi Rodríguez han de baixar al mig del camp, recuperar la pilota, encarar fins a quatre defenses, i després a sobre fer el gol, apaga y vámonos! Crec que Ramón Moya ahir es va traïr quan envers el partit del proper diumenge amb l'Ontinyent va afimar que erem nosaltres els que hauriem de portar la iniciativa i en poques paraules, manar sobre el camp. Jo pregunto, el Sabadell no és precisament això el que hauria de fer en un camp com el del recent pujat de categoria, Alzira? O només ho farem a casa, fent partits de veure-les venir a fora? Un equip que aspira a play-off ha d'intentar imposar la seva llei en camps d'equips com l'Alzira, precisament, o almenys a mi m'ho sembla.
Ara bé, tornem al princip, 11 punts de 18 no és en absolut, un mal vagatge i més per un equip en contrucció i al que encara, crec, li falta acabar d'agafar el to físic. Per tant, tenim dos escenaris, el resultadista, gairebé impecable, i el que transmet l'equip, dubtes, certa frustració i falta alarmant de rauxa davant de porta.
En fi, que cadascú es quedi amb el que més li agradi, de moment crec que fora bo que deixem treballar a la gent i tenir una mica més de paciència. Sense anar més lluny, a mi Carlos De La Plata em generava molts dubtes i resulta que ahir va ser el millor de l'equip. Veurem, espero que segueixi la rauxa a casa davant de l'0ntinyent.
VISCA EL CE SABADELL FC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!