M'adhereixo plenament a les demandes de més actitut sobre el camp a la nostra plantilla. Caminar a la rambla, al camp s'ha de córrer i honrar la samarreta que vesteixes donant-ho tot. Per mi, que un nano com el Sissió Amigo es passegi pel mig del camp, amb l'edat que té, li diria que deixi això del futbol i es dediqui a una altra cosa. Et donen la titularitat a un equip que aspira a alguna cosa a Segona B, tens l'edat que tens, i en lloc d'aprofitar l'oportunitat que et donen, vas de crack, i fas un partit lamentable, mostrant una actitut intolerable sobre el camp i inclús fent-li ganyotes i alguna cosa més al mister en el moment del canvi. Si per mi fos, aquest jugador no vestia més la nostra samarreta. Al Sabadell B segur que hi hauria nanos encantats de poder jugar al primer equip, i que ocuparien amb més dignitat la plaça sub-23 que en aquests moments ens ocupa aquest cata-crack del futbol català.
Ara bé, feia temps que no llegia unes declaracions més cabals, contundents i plenes de raó que les que ha fet Jaume Berlanga a Ràdio Sabadell, i que es convido a llegir a la seva web. Estic plenament d'acord amb que un dels nostres principals problemes sobre el camp als partits de casa, és l'absolut desagavell tàctic que presentem. Juguem poc menys que com els nanos al pati del col.legi, on va la pilota van tots. Es perd la posició amb una facilitat demencial i quan la pilota la tenim nosaltres en lloc de desmarcar-nos i obrir forats, anem a marcar al rival! Aquesta situació es va repetir milers de vegades davant el Benidorm. Vam fer el camp estret, les bandes les vam ignorar -amb les bandes que tenim, per Déu!- i el mig del camp les veia passar. Conseqüència, doncs que tenim una defensa desbordada i UN punta totalment desasistit, si, si, UN, aquesta és la nostra altra perla actual. Juguem a casa, perdent 0-1, amb un únic punta que s'ha de buscar la vida sol contra un mínim de tres centrals. Vam estar més de 60 minuts jugant amb aquest esquema, i repeteixo, perdent a casa 0-1.
En faltes que ens piten en contra, la nostra tàctica consisteix en amuntegar els onze homes a l'àrea pròpia, fotent-se tal garbuix que després passa el que passa, que ens l'acabem marcant en pròpia porta. I en cas de rebuig, la pilota SEMPRE acabarà caient a peus del rival, amb la qual cosa li donem una segona opció de rematada o de penjar la pilota. El 5-4-1 em sembla un sistema força adequat per jugar fora de casa, i de fet els resultats així ho demostren. Ara bé, senyor Moya, el que li vinc reclamant per activa i per passiva, a casa hem de manar nosaltres, som nosaltres i ningú més qui ha de dur la veu cantant, i amb aquest sistema crec que a la Nova Creu Alta no ho aconseguirem mai. A Joel cal arropar-lo amb més acompanyament. Ara per ara, si marqués gols tal i com juguem, segur que tindriem mitja Europa preguntant per ell, doncs seria poc menys que un miracle. Amb aquesta forma de jugar, i més a casa, està destinat irremediablement al fracàs.
Segueixo mantenint el temor de que en aquest vestuari s'acabin formant grupets, si no hi son ja, que estiguin profundament descontents amb el nostre mister. Veig coses estranyes sobre el camp, i en ocasions una desgana molt sospitosa en alguns jugadors que no oblidem i ells segur que tampoc, han estat criticats públicament pel Ramón Moya. Si fins i tot Sissó Amigó s'atreveix a renegar-li a la cara, no vull ni pensar que pot arribar a fer un Javi Rodríguez o un Juvenal... Jo per la meva banda, estic començant a perdre la confiança en el nostre míster, i em dol en l'ànima haver de dir això. No el veig convençut del que fa en aquests moments, i les rodes de premsa són un clar exemple del que és la culpa és de tots menys meva. Li reclamaria una mica més d'autocrítica, i que reflexionés de cap on va aquest equip, perquè com be diu el Jaume Berlanga, aquest equip encara és hora que fagi un partit que convenci a tothom.
Ara bé, EM NEGO a donar la raó a aquells qui, com Diari de Sabadell avui, afirmen que estem en crisi... Si estar a tres punts del quart classificat, amb 15 puntets, seté, a la jornada 10 de lliga és estar en crisi, com podriem denominar el que ens va succeïr a la gloriosa etapa Bonet? Va home va, d'això se'n diu fer alarmisme i fer més mal que bé al club. D'acord amb que hem d'estar preocupats i inclús emprenyats, però d'aquí a haver de convocar un gabinet de crisi va un segle. I tot plegat, per què? Doncs perquè el nostre president i vice-president s'ha dedicat tot l'estiu a afirmar que teniem una plantilla poc menys que sensacional i que si no feiem el play-off presentaven la seva dimissió -dit per sr. Arroyos-. De esas aguas, estos lodos. En aquest club no aprendrem mai a ser humils i a tenir la boqueta tancada. Hem creat tals espectatives que després acaben apareixent titulars com els que avui presenta el Diari de Sabadell "Llega la crisis a la Nova Creu Alta".
En fi, tenim dos camins, o de tot plegat en fem un drama d'escala mundial o posem fil a l'agulla, jugadors i tècnic parlen el que hagin de parlar i ens posem tots plegats le piles. Jo, aposto per la segona opció, ho tinc clar. No s'ha mort ningú, la nostra situació no és EN ABSOLUT desesperada, ja la voldrien molts, i tenim 28 jornades de lliga per endavant.
VISCA EL CE SABADELL FC I LA SEVA AFICIO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!