Senyors, quina creu! ¿Qué hemos hecho para merecer esto? No sé si estic indignat o només deprimit, però aquesta situació em desperta una sensació de déjà vu fastigosa. Una sensació que, fem el que fem, les coses sempre ens surten malament. Una sensació que, malgrat tot, no acabem de fer les coses bé (manca de planificació a la pretemporada, excés de triomfalisme al principi, manca d'estructura tècnica a l'hora de la planificació de fitxatges, política de preus...). Una sensació que el soci arlequinat -i el simpatitzant, i tot cristo que aguanta a aquest club viu- no mereix que la gent que va passant pel Sabadell i llueix la samarreta que estimem no entengui tot el que portem patit i tot el compromís que els estem demanant. Una sensació que alguna cosa s'està fent malament des de dintre perquè això segueixi passant. Molt fatalisme, vaja.
En fi, que no acostumo a escriure per esbravar-me, perquè sovint el que necessita un club quan les coses no van és una mica de calma i paciència, però això ja no es pot tolerar ni un dia més. Ja no és només la vergonya de fer el pena així, és només que com algú amb criteri no es posi al capdavant i recondueixi la situació, ens queda molt (anys?) per seguir fent pena.
Ànims a tots, perquè em sembla que només de nosaltres depèn que això es mantingui en peu.