Si jo fos demà un jugador del CE Sabadell, seria de llarg un dels partits més importants que podria arribar a afrontar vestint aquesta centenària samarreta. Tothom, o gairebé tothom, aposta per una derrota, tenim només catorze jugadors disponibles, venim de fer quatre partits consecutius on no coneixem la victòria i el nostre joc ha estat més que preocupant, s'ha acusat a la plantilla de falta d'implicació, inclús de fer-li el llit a l'entrenador, i s'ha dubtat de la validesa de bona part de la plantilla...
En aquest context, si els jugadors del Sabadell no es conjuren per sortir al Narcís Sala a morir, a fer callar totes aquestes boques, inclosa la meva, a demostrar que som el Sabadell, que en aquest equip si hi ha implicació i qualitat, que es mereixen un respecte, i que si poden fer grans coses aquest any, just ara, quan tot sembla pintar pitjor... És que no tenen sang, ni orgull, ni amor propi. És justament en aquests moments, quan els índexs de confiança cap aquest equip estan en hores baixíssimes, quan tothom o gairebé tothom dubta de que es pugui ni tan sols sumar un punt al Narcís Sala, quan sembla que pitjor estem, insisteixo és precisament ara, quan el caràcter d'aquesta plantilla ha d'aflorar i demostrar a tothom que ens hem equivocat.
Espero que aquesta sigui la mentalitat d'aquesta plantilla demà. Nois, vestiu una samarreta històrica, radera de la qual hi ha molts sentiments, esperances i il.lusions, i una massa social que veu el Sabadell com quelcom més que un fill. Si, un fill, com aquella persona que t'ha decepcionat en moltes ocasions, que et fa emprenyar sovint, però que no deixa de ser el teu fill, a qui estimarás i estaràs al seu costat incondicionalment, passi el que passi.
Justament ara, quan tot sembla que ha d'anar pel mal cami, jo, Vicenç Hernández Morales, soci nº 357 del CE Sabadell FC, us demano a vosaltres jugadors, que penseu en la samarreta que porteu, en el que representa i tota aquella gent que viatjará a Barcelona, i en tots aquells que inclús renunciaran a fer alguna cosa demà al matí per seguir-vos per la televisió. Per tots ells, almenys lluiteu, deixeu en un bon lloc el nom d'aquesta santa entitat i deixeu-vos la pell per donar-los una alegria més que merescuda.
Vull confiar amb vosaltres, sou els jugadors del meu club, del que en seré aficionat fins el dia que em mori, i només per això teniu el meu suport incondiconal. Va sent hora de que ens deixem de preocupar per si l'entrenador seguirà o no, de si juguem amb cinc o quatre al darrera, de si jugarem a les dotze o les cinc, de si perdrem per molt o no... Ara toca, que es lligueu bé les botes, que porteu amb orgull aquests quadres, i que sortiu a morir a la gespa del Narcís Sala, per vosaltres mateixos i per la gent que encara confia en vosaltres.
No ens defraudeu, sisplau. Anims i endavant!
VISCA EL CE SABADELL FC I LA SEVA SANTA AFICIO!!!!!!!!!!!!!!!!!!
