Actualment, un club de futbol, sent SAD, és una empresa més, i així hauria de funcionar. El propietari, no és el President, ni els directius, i encara menys els socis, el propietari, és el màxim accionista, sempre i quant no hi hagi un altre grup d’accionistes, que s’aliin per posar en els càrregs als seus homes. La directiva, ha de ser refrendada per els accionistes, propietaris autèntics del club.
Desgraciadament, amb les SAD, els socis van deixar de ser els propietaris dels clubs, i van passar a ser uns simples clients, amb dret a queixa, i poc més. Son com qualsevol que compre una entrada, clients. La única diferència és que uns son client fidels i els altres esporàdics. Les penyes, per la seua part, van passar a ser també de part activa en la propietat del club a ser meres associacions de consumidors i poc més.
L’actual directiva, no ha entès el primer. Se senten propietaris, quan només son unes persones posades a dit per el que està manipulant les accions actualment, la Fundació. Potser tindran accions, i un càrrec, però el dia que els convinga als vertaders dirigents del club, cauran, tal com van caure Piedrafita o Larrosa. En canvi, als socis i als que comprem la entrada el dia que venim, si que mos ha vist com a clients. Clients als que ha d’exprimir tant com pot, no siga que s’acabin cansant del sistema i marxin, i al següent any no els puga exprimir. El més trist, és que no valoren que en els moments actuals, no pots posar a final de més les entrades a 15€ o fer pagar a un xaval de 19 anys 165€ per un carnet anual. Amb 19 anys, t’estàs treient el carnet de conduïr i la carrera. I estudiant apenes pots treballar. Si se fixessin més amb els joves que no son els seus fills, s’adonarien d’esta realitat social.
President, no tots se gasten els quartos en cubates el fi de setmana. Son el futur del Sabadell.
Faig un petit ‘alto en el camino’, per a remarcar que Soteras és lo mateix que Piedrafita i Larrosa. Una persona ficada a dit per qui manipula les accions actualment. I res més. Que alguns me diran que amb Piedrafita les coses van anar de cul? SI, evidentment, Piedrafita va ser una víctima de la política, el van ficar ací per carregarse’l deixant-lo com un incapaç en la gestió del club, a sabendes de que no se pot demanar més del que va fer a una persona que no té experiència en açò. Així havia de ser el fi d’un camaleó polític. Al pobre li van vendre la moto de que seria un càrreg impressionant i desprès li van fer el llit. Desprès mos van portar a Larrosa, amic en aquell moment dels que maneguen el club, de la Fundació i de l’Alcalde, una persona la qual la seua experiència era la de portar a un equip de barri, amb tots els respectes, no son comparables. Per cert, quants descensos porta aquest home a les esquenes? I fracassos esportius? I, fins i tot polítics?. Per últim, està Soteras, més ben preparat, amb experiència, però amb les mans lligades per les directrius econòmiques i per les obligacions de satisfer als accionistes que son amics de la casa gran, que li han colat a la directiva.
Per la reunió mantenida ahir, on vaig tenir-hi present 1 home de la meua confiança, i un altre amic que també me va explicar com van anar les coses, també me puc fer a la idea d’esta junta general d’accionistes, feta depressa i corrents, sense avisar als que no estem dintre de la directiva, i com s’estan fent les últimes quatre temporades al club les coses d’una forma diguem ‘extranyament democràtiques’.
Tenim un preocupant envelliment de la massa accionarial propietària del club. I quan dic la massa social propietària, no me referesc a la Fundació, més aviat me referesc als que han entregat les accions a la fundació, i que ara estan ficats a la directiva, disfrutant de beneficis que els estan pagant els socis i acoblats al sistema. Este acomodament està fent més mal que bé al club, ja que se permet a gent que és accionista, accedir a parceles del club que haurien d’estar a mans de gent més professional o amb idees més modernes. I quan dic accionista, no me referesc al que té 1, 3 o 10 accions, me referesc als que en el seu moment van comprar més de 50 accions del club.
Ahir, se van vore alguns personalismes, que per a mi no son agradables. El jo, el vull, el he decidit, no crec que siguen les paraules més addients per a un representant d’un club davant els seus accionistes. I així ho dic. No me semblen formes correctes, i menys per part del representant d’una institució, centenària i estimada, com és el Sabadell.
Les SAD se van constituïr al 1992, amb lo qual, els que tenim menys de 35 anys, o tenim molt poquetes accions, o directament no en tenim cap. La Fundació hauria de fer un pensament i agafar les pròpies accions, que me consta que en té de pròpies, i deixar-hi accedir al soci actual del club, a aquests jovens que estimem el club i que mos fa il-lusió que creixi, com ho estem fent nosaltres. Vendre-les a un preu d’uns 100€, faria que estes accions se mantinguessin al valor equivalent a quan se van constituït, i a sobre desprès la Fundació les podria invertir en l’esport sabadellenc, i per altri banda, ajudaria a enjovenir a la massa accionarial del club, creant un conjunt de nous-petits accionaris. Seria molt possitiu, que se fes, açò, permetent a socis com toni78, jabo, 100%, Murciano, Pipo, raulsbd, Jos, Grimber, Birri, Manelinho, Birrero, Guillermo, Mutio, Erik, Ferni, FFF, Sac_drummer, Marta, Resis, Uri19, i molts més de menys de 35 anys, que per edat no varen poder accedir de plé en el seu moment a comprar accions, fessin una adquisició, encara que fos limitada en aquesta opció de compra-repartiment de accions a 1, 3, 5 o 10 accions. També seria bó per a les persones que en aquell moment potser només van comprar un títol i ara vulguin, i puguin, amb els anys adquirir algun títol més. Açò crearia un lligam molt més fort entre els socis (i aleshores accionista), i el club, fent que estos socis actuals, tingueren en un futur molt més compromís amb el club del que tenen ara.
Afegix també, que els que han de pagar el forat pendent de 700.000€ que hi ha en deute històric, hauria de ser el causant d’estes pèrdues, o com a responsable actual, també les pot pagar el propietari del club, actualment la Fundació. Ells son els que han de liquidar estes deutes, no en cap cas, els pobres socis i simpatitzants que any rera any van pagant carnets de socis i entrades i que son cada vegada més sangrats per l’actual sistema establert en el club.
