Este diumenge vaig venir a vore el partit, i la veritat que vist el joc, sobretot a la segona part nostre, vaig sortir convençut de que este any podem donar la campanà i fins i tot pujar. Potser mos falte un poc més de solidesa defensiva, però és que el seu gol també va ser una xorra descomunal.
Vaig anar ben dora, ja que entre que no tenia res a fer per la tarda, ni volia aguantar cues, d’esta manera disfrutava del futbol al 100%. Per a començar, poca cua vaig fer, al ser previsor, i vaig entrar al camp amb la calma. No me va agradar algunes coses que vaig vore, i que m’han fet pensar en les coses que no van en el club, a pesar de que la piloteta entra.
Al entrar a tribuna, vaig vore un parell que entraven sense entrada ni res. De gratis. Ni eren periodistes ni directius coneguts per mi. Açò me va mosquejar. I més m’emprenya que son gent que a vegades los he vist en desplaçaments rebent invitacions per entrar als camps que visitem. I quan dic que entraven amb invitacions, és per que he vist que entraven desprès de que algun directiu les donés un sobre amb invitacions, per a ells i la seua penya. Que ho façan en un altre camp, com a visitant, me la pela bastant, però que ho façan a casa, i a sobre en jornada econòmica, me mosqueja molt.
Per continuar el mal rollo, vaig vore que el club està convertint-se en El Corral de la Pacheca. A la gespa, un entrenador i uns jugadors que venen a treballar, escalfant, i desprès un President, que està treballant, parlant amb ell. Lo que no entenc, és que per allà hi hagués l’alcalde també. Que passa, que tothom que li rota pot baixar allà? Que potser ara que anem bé, el President autèntic, el que posseeix les accions, el Manuel, ja se deixa vore sobre la gespa? I si les coses van mal dades, que anirà també a rebre? O enviarà al Joan a que se les fotin?
Açò me va provocar que m’aixequés del meu lloc i anés a prendre l’aire rera tribuna, a veure l’ambient del carrer. Allà, vaig vore unes cues inmenses a falta de 10 minuts de començar el partit, i me vaig preguntar per que en un partit d’este calibre, només se obren 2 finestres d’una guixeta de tribuna. Per a que n’hi ha 2? Tant fàcil com per obrir l’altre encara que fos 1 finestra. Des d’allà, vaig seguir veient alguns que entraven de gratis, sense més. Uns paguem i altres se mos pixen a sobre. Desprès mos diran que plou.
Tornà al meu lloc, este cop ocupat, i me vaig buscar un altre, com sempre a la part alta. Allà, vaig disfrutar del joc del nostre equip, i de l’animació dels socis i seguidors, i açò me va fer oblidar un poc que el nostre club no funciona bé, a nivell directiu.
