Este post me sembla una de les discussions més absurdes de les que se produixen al foro.
Realment creieu que un extranger ho té més fàcil per a conseguir tirar endavant un negoci ací? Jo vos puc demostrar que no. Jo tinc doble nacionalitat, hispana-brasileira. Vaig estar vivint allà i per certes coses de la vida, me van concedir esta segona nacionalitat. Quins beneficis me produïx açò un cop torne a viure ací? Cap. Al estar ficat en el món empresarial, vaig provar a vore si me concedien alguna de les ajudes que se suposava que rebien els extrangers ací. Vaig anar amb el passaport brasiler, i la veritat, la documentació necessària per estes ajudes era brutal, incloent un certificat de penals del meu país d’origen per a poder fer un negoci ací. Era algo impressionant. A un paisà, no li demanen este certificat. En canvi, inconvenients n’he tingut més d’un. Un colp dels que la policia estava desmantellant una xarxa de falsificadors de documents, me van enviar una citació per a presentar-me en una comisaria de Cuenca per a aportar la meua documentació. Per sort, al vore que vaig nèixer ací, ja no me van molestar més. I un altre inconvenient, a Barajas, tornant d’un vol, vaig traure la documentació brasileira per equivocació i me van retenir 7 hores, sense donar-me res més que un bocata de xoriço sec, i amb el pà sense tomata i una coca-cola.
El problema, és que ara que estem en recessió, la gent veu que hi ha més atur, si no li toca de plé, i s’ha de buscar un cap de turc. Formació contínua és la solució. Molts quan comencen en el món laboral, ja pengen els llibres, quan el que haurien de intentar, és sempre anar un pas més amunt. Mai saps quan necessitaràs algo més, aquell plus que te pot donar accés a un lloc de treball.
Quants paisans veieu repartint butà? I recollint basures? I netejant empreses i vidres? I ara, amb l’enduriment del codi de circulació, quans veieu de missatgers? Son feines que no valorem i les quals no mos agrada fer i si estem en paro no les voldrem. Esta gent, que vé ací per a intentar viure millor que al seu país, les agafen, i les fan. Que la seua calitat de vida és inferior que la nostre? Si, però és superior que en el seu país, i amb açò, ja els val.
També, a vegades, els catalans, sembleu tontets. Teniu un idioma diferent a la resta de l’estat. Feu-lo valer. Si els obligueu a entendre’l com a mínim per servir en un restaurant, tenda, mecànic, negoci, etc, aconseguiu que los que no s’adaptin o no se vulgan adaptar troben un problema més i valorin no quedar-se ací. La vostra llengua, per a un que parle castellà, no és tant difícil d’entendre, a la que portes entre tres o sis mesos d’estada allí. En canvi, per a un que ja ni tant sols intenti entendre’l, vorà que allà no té futur. També d’esta manera, només es quedaran els més vàlids i preparats per a contribuïr a la societat.
En el tema religions: Siga una església o siga una mesquita, sempre hi haurà qui no estiga d’acord o vulga fotre-li foc. A mi, no m’agraden ni una ni els altres, i menys encara els radicals que s’hi aferren per negar el progrés de la societat.
Per anar tancant el meu totxet, que s’està convertint en habitual, estar en contra de tots els inmigrants, és posar pals a les rodes al progrés econòmic i social nostre. Els necessitem. Mos han de collir les meduixes, els naps, la remolatxa, mos han de pujar el butà a un cinqué, netejar façanes, cavar rases per a tubos o descarregar els sacs de ciment. Desprès progressaran, a l’igual que van progressar tots els nostres pares que van venir de fora, i els seus fills, fins i tot seran homes de negoci, com som alguns de naltres.
I per últim, als que se consideren obertament xenòfobs. A vore si coneixeu a una mulata veneçolana d'uls verds que vos foti canya i voreu si vos treieu de manies.