2-6 AMB EL MADRID
Cal felicitar al Madrid pel partit que va fer. Amb 1-0, podria haver-se tancat al darrera i haver-se liat a fer dures faltes, com han fet molts i molts anys. Van apostar per un joc directe que els va costar molt car. Massa.
No van fer excessives faltes i van fer el que van poder. De fet, la prova del que dic es que el Barça no ha guanyat igual de fàcil en camps d'equips molt més fluixos, que simplement es van tancar i donar llenya.
I el Madrid és un equipet, que sense ajudetes arbitrals ja faria dies que el Barça hagués guanyat la lliga. Que sense ajudetes, no hauríen guanyat crec que 17 partits seguits (crec que amb un empat pel mig). És un equipet que a Europa no ha funcionat, el veritable test dels grans equips.
1-1 CHELSEA
Ahir l'arbitratge va ser clarament favorable als blaugranes. Tot i l'expulsió d'Abidal, no es van pitar crec que dos clars penals al Chelsea, que ho eren de debó. A més, em sembla que el Barça va marcar en l'únic xut als tres pals. És a dir, una miqueta de sort, una miqueta de l'àrbitre... A més, el Chelsea va personar i ho va pagar.
Per una altra banda, el partit d'anada l'àrbitre va ser molt favorable al Chelsea, amb una burrada de faltes no pitades, un jugador repartint a tort i a dret sense ser expulsat i un clar penal a Henry no xiulat.
El Barça juga més maco, i el Chelsea més defensiu i tàctic. Són dues formes de jugar que de vegades somriuen a uns, de vegades a altres. Ara caldrà veure una final que ni serà fàcil i, a sobre, ho serà amb un equip per mi bastant més bo.