Amigues i amics,
de nou hem acabat un altre torneig i cada vegada he de reconeixer que n'estic (n'estem) més satisfets.
Els equips cada vegada van entenent més la filosofia del Torneig, que no és altra que efectivament guanyar-lo, però tenint clar que tots som amics i tots defensem el mateix: el Centre d'Esports Sabadell.
Tot i que hi ha hagut alguna lesió, com la del Militu -que està veritablement gafat-, la del Randel o alguna més (tampoc les enumeraré totes), és evident que cap d'elles ha estat per joc brut ni res que se li assembli. I n'estic molt orgullós. N'hem d'estar-ho tots.
Des de la organització hem trobat a faltar, lògicament, més participació, sobretot de les penyes més antigues o més grans, però cadascú té la seva manera d'entendre la vida i del perquè no s'han volgut o pogut presentar només ho sabran ells. Val a dir també, que gent com els Quatre Gats o Motoret Sala es van disculpar per no poder participar i de fet podem fer constar que tota aquella persona que s'ha oferit a jugar, l'hem intentar incloure en un equip o altre, perquè (tornant a l'inici) la idea és passar un dia entre amics arlekinats, jugant a l'esport que més ens agrada.
Hi ha coses per polir, segur que sí i tindrem temps per analitzar-ho i us agrairem que ens digueu què és el que no us ha convençut, perquè volem millorar aquest torneig que no és res més que una excusa per passar-nos-ho bé, viure i respirar
arlekinadisme pels quatre costats.
Vull tornar a donar les gràcies a tothom qui ens ha ajudat a fer possible el V Torneig, sobretot als patrocinadors, però també als àrbitres i als propis jugadors de tots els equips, per fer que aquest torneig, tot i les dificultats que comporta, es pugui continuar celebrant.