La mort d’un fill no se supera mai. Tota la vida es viu amb el buit que et deixa l’absència de l’ésser estimat. Ho he viscut molt d’aprop. Com un dia em va dir el recordat pare del Dr. Cugat, la mort de la teva dona és com si et tallessin el braç dret, la mort d’un fill et deixa sense res... buit... i sense poder trobar respostes.
Per aquesta raó, sempre que veig o sento les disputes infantils entre Sabadell-Terrassa, Barça-Madrid,
Sevilla-Betis etc... em fa pensar amb lo efímer i elementals que som tots plegats.
Una abraçada i el meu sentiment més profund per els qui avui han perdut per sempre a una de les persones més estimades de la seva vida.
Ànims, Pere i família i forces per mitigar una mica la teva ferida oberta i eterna.
Ignasi Almirall.
