Que impere la calma, senyors. A vore, desprès d’haver vist insitu el partit del diumenge, i sota una perspectiva potser més tranquila havent passat dos dies, vos puc dir que no n’hi ha per tant.
El dia de l’Atletic Balears, si vam donar autèntica pena e imatge d’equip poc ambiciós, absurd, de costellada o de lo que se vulga dir de negatiu sobre l’equip. En canvi, al mini, no ho vaig vore així. Allà vaig vore un fallo defensiu garrafal, on ni el Campos va anar a tapar una pilota que semblava perduda a l’extrem, i el Gai Assulin la va centrar, ni el central que havia d’estar sobre Pedrito, que va rematar a plaer per a desesperació de De Navas. Lo demés, res, partit lluitat.
Dieu que els jugadors van estar pèssims. Que espereu d’ells? Que guanyessin 0-5? Estos jugadors per a que creieu que son a segona B?
A uns les pot la pressió, o les va pesar les botes o la camiseta o fins i tot els 750 desplaçats al mini. Potser a altres ser massa jovenívols per ser fora de casa seua o per aguantar sols el pes de un històric que fa anys que vol tornar a ser gran. Fins i tot n’hi ha un parell que només serveixen per a recollir patates quan sia la temporà, però açò ja és farina d’altri costal.
Quan érem amb 2 de més, els babi-culés, van posar un 3-3-2, arriscant molt en defensa, i per a tenir més rapidesa, el discotequero va treure al Maric per a posar un tio més prim i en forma i que corria més. No vam saber aprofitar les bandes, ni Carralero serveix per a trencar-se els collons sobre la gespa en un partit así de complicat, ni Àxel s’aguantava ja els pets físicament parlant. No se pot aguantar un 4-2-3-1, jugant contra un equip que els seus tres centrecampistes les foten en qualitat sopes amb honda a qualitat a los cinc que teniem allà.
Son diversos factors que mos van enfonsar. En superioritat mai vam tenir el mig camp per a nosaltres, i mai vam fer tremolar a la seua defensa de 3.
Per últim, un detall. Fora de micro, el discotequero entrenador del baby-barça, va comentar que l’afició arlequinada era impressionant, i que quan mos va vore a tants allà, se va vore com a mínim en un partit de Segona ‘A’. Ojalà tinga raó i l’any que vé nos tornem a vore allà, però a segona A.
