El problema nostre quin és ?
Un camp molt gran, relativament poc públic i que en part es desanima massa aviat durant els partits i això, en suma, intimida poc als àrbitres. Tal com comenta el company Visi en recordo algunes de "sonades" (punxar les quatre rodes del cotxe d´un àrbitre, inundar-li el vestuari i destrossar-li la m`quina d´escriure, etc.), però això passava en èpoques on hi havia més públic al camp i, per tant, més presió ambiental. Recordem p.e. la repetició del Sabadell-Osasuna a Primera Divisió, màxima expressió de la presió ambiental en un camp de fútbol....
A vegades es podria pensar que el tema arrenca del suposat "intent de suborn" (i dic suposat perquè mai s´ha demostrat ni tenia gaire sentit llògic si ens fixem en el moment de la temporada i el partit escullit, al marge de la "punta" que hi hagués volgut treure la "premsa intoxicadora" de sempre). En tot cas, la persecució arbitral a Primera Divisió va ésser demencial durant la primera temporada, intentant que baixéssim per tots els mitjans (i començant amb un gol legal anul.lat al Sabadell-Barça), i curiosament amb una sola excepció, el Sr.Emilio Guruceta (e.p.d.), que ens va donar un cop de mà molt important quan estàvem pràcticament ofegats. Crec que la factura, se l´haurien d´haver cobrat de sobres, no ?
Centrant-nos en el partit d´ahir, simplement VAN JUGAR DEU CONTRA DOTZE. Dels dotze, n´hi havia dos molt semblants, gairebé iguals i bastant, bastant lamentables com a persones, sobretot tenint en compte el que havia passat durant la setmana i que era sapigut per tothom.
Evidentment, la pressió ambiental s´ha d´incrementar de cara a propers partits.
Finalment, comenta Fanàtic STA que la NCA no és lloc de pau i tranquilitat. Prova d´anar a Castelló, Lorca, Osca, Alcoi o fins i tot Tarragona o Reus com a visitant, i potser trobaràs que la NCA és un Balneari.
