Companys, passats els dies i mirant-ho tot plegat des de la distància, crec que ha arribat el moment de prendre una determinació que ens pot portar a prendre dos camins, el de les lamentacions, les pors, les angoixes, els fantasmes, el desànim, el pessimisme, el derrotisme, l’autoflagel.lació, o el de l’orgull, el de la il.lusió, el de l’esperança…
Jo ho tinc molt clar, és moment, ara o mai, d’apel.lar a l’orgull de ser del Sabadell, de ser seguidor d’una entitat amb més de cent anys d’història i que ha estat, és i será el club de les nostres vides. Ser del Sabadell significar aixecar-se el diumenge pel matí amb papallones a l’estòmac pensant “què farem avui?”, és viure cada jornada de lliga de dilluns a diumenge, és viure amb l’esperança de tornar a veure al nostre club entre els millors, és presumir cada cop que podem de ser el tercer club de Catalunya en historial, de ser la millor afició de la categoría, és patir com sempre per acabar de vegades, amb alguna alegría, és estimar uns colors a rabiar de forma incondicional, és plorar d’alegria en els triomfs i de tristesa quan no estàs al lloc que has de ser, és aixecar-se després de cada ensopegada, és això i molt més.
Ens trobem davant un moment històric. El primer pas és que tots plegats en tinguem plena consciencia. Després de vuit anys tenim la possibilitat de tornar a aspirar a un ascens de categoria, de tornar a la que per història ha estat casa nostra, la Segona Divisió A. Hi hem de tornar, no sé quan, però no tingueu cap dubte de que hi tornarem.
És a les nostres mans poder-ho aconseguir, i de ben segur que clubs com el Badalona, Lleida i el mateix Barça Atlètic es canviarien per nosaltres sense romiar-ho ni un sol instant. Som uns privilegiats, i no podem deixar escapar aquesta oportunitat, ara no.
Hem passat per un descens a Tercera Divisió, hem passat per la vergonya d’haver de visitar camps de nivell de regional, i allà hem estat. Hem patit durant molts anys per no perdre la categoría, omplint el camp contra el Peralta de torn i fent caravanes a peu al camp de l’etern rival quan s’era cuer… De què ens podem queixar ara? –I jo el primer-
Pel Miguel Quereda, pel Joan Barberán, per tots aquells que van veure el partit Santboià-Sabadell des d’una muntanyeta, per tots aquells que van anar caminant fins a Terrassa, per tots aquells que van patir com desesperats els penals a Mallorca, per tots aquells socis i seguidors que saben el que pasar-se part d’un cap de setmana a la Nova Creu Alta montant banderetes, per tots aquells que en el seu dia van posar les guardioles a les portes de l’estadi, per tots aquells que van recaptar diners per ajudar a pagar la llum, aigua o gas de l’estadi, per tots aquells pares que han lluitat perquè els seus fills vestissin d’arlequinats al futbol base en moments molt complicats, per tots aquells que van plorar el descens a Tercera, per tots aquells que van viatjar a Mieres, per tots ells i pels que ja no están entre nosaltres, ara més que mai, hem de sentir-nos del Sabadell, orgullosos del nostre club i deixar-nos la vida aquest diumenge a l’estadi desde les grades.
Ho hem de fer per ells, i per una entitat, la nostra, que serà millor o pitjor, però que és la nostra, la de casa, la de la nostra ciutat. Jo vull sortir als carrers a pitar per un triomf de l’equip de futbol de la meva ciutat, del lloc on vaig nèixer i moriré.
Ara més que mai, apel.lo al vostre orgull arlequinat i als dels nostres jugadors. Els mateixos que el passat diumenge ens van fer enrabiar com feia anys, són els mateixos que ens van aixecar de les cadires en tants i tants partits, els mateixos que ens van fer cridar com bojos a casa enganxats a la ràdio deu victòries en onze partits… Encara que sembli mentida són els mateixos, i ara no podem fallar, ni ells ni nosaltres. És moment de fer un punt i a part, de fer una autèntica pinya i de centrar les nostres energies en el partit d’aquest diumenge.
Jugadores, estamos aquí, como siempre, y ahora más que nunca os pedimos que luchéis por esta camiseta, por esta afición, por esta ciudad que os ha acogido con los brazos abiertos. Estamos con vosotros, como en los auténticos matrimonios, en la salud y en la enfermedad, en la riqueza y en la pobreza. No nos falléis.
VISCA EL CE SABADELL FC I LA SEVA AFICIO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
SOM-HI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
