Per cet, que dels equips valencians, s’ha de diferenciar de tres tipos:
-Els filials, que tant com vage el primer equip aniran ells, per tant estos son com una tarda de primavera, que mai saps si plourà al teu gust. Fins a que no se conjunten, no veus que faran al principi de lliga i fins el mercat d’hivern, no saps si le marxaran les perles al primer equip o cedides. A sobre a final de temporà o se reforcen o se debiliten amb les necessitats del seu primer equip.
-Els equips d’interior, tipo Ontinyent o Alzira. Estos, si tenen un futbol base com el del poble quatribarrat, tenen la ventatja que van produïnt cada any algun jugaor que val la pena, i per tant aniran tirant sempre mentre no canviï la seua política de cantera i no tinguen una temporà de sequia de jugadors. L’Alzira, és pioner en estes lides, i desprès d’Avidesa, no ha tingut de part dels Suñer el mateix volum de calers que lo van portar a segona A. Ara, ha començat en el tema cantera amb el Ciutat d’Alzira.
-Els equips de costa. Los que van viure del totxo molt temps, i que ara seguixen dant guerra, amb tema subvencions i altris diners que surten de la neteja de bitllets. Dénia, Oriola, La Vila, el nou Torrevella, el Zaplana-team, etc son clars exemples del que fan estos calés ací.
Cas apart, és l’Alacant és l’únic que se pot caure, i més si l’Hèrcules està fort, que seguirà acaparant inversió. En canvi, l’equip del Palamo, no té massa social i la seua font d’ingressos vé les deliris de grandesa d’un empresari. A sobre este any fins i tot pot arribar a convertir-se en filial herculà, ja que l’ajuntament està buscant en aconseguir que los clubs de la ciutat s’ajunten per a créixer més i millor, i tornar a ser una ciutat referència de l’esport com ho va ser en el passat. A l’igual aconsegueixen que Iniesta s’aborrisca de l’equip i abandoni.