Bona nit, soc la dona del Raros i volia explicar-vos algunes coses del que s'ha viscut avui al camp de l'Irún. (Us ho escric desde casa d'uns amics a Donostia).L'entrada ha sigut una mica atrafagada, ja que únicament hi havia una porta i era molt petita (així que no es ni ens queixem de la Nova Creu Alta). La sensació en un primer moment, ha sigut de que els ertzaines ens controlaven massa, i tot a anat bastant bé, fins el gol dels altres, la celebració poc afortunada a la banda (una provocació) q haguès passat amb els insults de rigor, però s'ha liat (com sempre). He de dir q tinc dos fills molt petits i hem passat una mala estona pq hi erem molt aprop. Em canviat de lloc, voltats de ertzaines, i de cop el gol q ens ha fet tornar a somiar. La cosa anava bé, però el gol fantasma q no podiem confirmar desde el camp, però q els amics si pel móvil, ens donaven mes forçes per seguir animan. Aixi ho hem fet fins al final del partit, desprès i fins que hem sortit del camp.Agraïments: A la afició q hi era al camp. Quin patiment, com ploraben alguns al final, quin sentiment. No tenen preu. Als q s´han quedat Sabadell i donaven força, als jugador, q han estat exemplars durant tot el partit, i quan a acabat. No us ho creureu, però a la ertzaina, que anan amb els petits ens han donat fins i tot aigua (flipaba). Als nostres amics, q essent bascos, s'han posat la samarreta del sabadell i animavem com el qui més i especialment al Dinarès pel gest q 'ha tingut amb el meu fill de 4 anys, al donar-li la desuadera (ara mateix dorm amb la samarreta al costat). Gràcies a tots els del forum, pq encara q mai escric, m'ho paso molt bé llegint-vos.No es un dia gaire agradable, pero no decaiguem pq tornarem on ens correspon.
SEMPRE AMB EL SABADELL
