Molt bones a tots els companys foreros.
La gran majoria ja em coneixeu en persona o sap qui s'amaga darrera d'aquest nick, sóc en Gerard Taulé, el fins a dia d'avui entrenador del Femení Sénior.
Porto molts anys entrenant, només en tinc 26 però des dels 17 que exerceixo aquest 'hobby' que mica en mica s'ha anat convertint en professió, primer en futbol sala a nivell escolar i els últims anys futbol set i onze federat.
Ara fa tres anys en un sopar d'amics, José Quereda 'Pirri' em va proposar entrar a formar part del Sabadell i més concretament del Sabadell Femení, una oferta que vaig acceptar sense pensar-ho. La meva tasca era segon del Cadet però veient la gran tasca realitzada per Josep Miranda i la gran afluència de jugadores es va decidir fer un A i un B, en aquest B jo havia de desenvolupar la tasca d'entrenador, ho vaig fer encantat, vaig aprendre molt i tot gracies a les persones que hem rodejaven (Adry, Roger, Alan, Genis, Pirri, Garcés, Raul, Cudi, Miranda i Cristhian), una època molt maca on vam passar molts bons moments i també de dolents, teníem una independència del club total, funcionàvem apart, però tot i així ho vam treure endavant.
La següent temporada tot va canviar, van entrar a dirigir la secció Salvador Gamell i Natalia Astrain i la integració amb el club va ser un fet. Les noies van passar a pagar una quota i els entrenadors a cobrar. El problema va ser que el bon grup va desfer-se. Raúl va decidir deixar el futbol femení i passar al masculí, el que deixava un vuit en la banqueta del primer equip, recent descendit a Segona Catalana, passaven els dies i no apareixia cap entrenador, fins que al final Natalia, Salvador i jo mateix vam decidir que el portaria. En el període d'un any (de juny a juliol següent) vaig passar d'estar al pati de l'escola a dur un amateur femení. Aquella temporada esportivament va ser molt bona, es va aconseguir l'ascens a Primera Catalana amb molts problemes de jugadores (plantilla curta), problemes d'equipacions, de transport, impugnacions, etc., però ho vam fer. Aquella temporada vaig introduir al meu cos tècnic a Jordi Pons, un gran amic que no va dubtar en donar-me un cop de mà en aquesta difícil tasca i a Alan Mori, fins la temporada anterior el tresorer de la secció, però també una persona molt vàlida i molt bon amic, com a delegat.
El CE Sabadell va semblar que s'interessava més pel femení, potser l'ascens els va obrir els ulls i va pensar més en la secció. Jordi Bransuela va esdevenir el coordinador i el cap visible de la secció, ell va confiar novament en mi per dirigir l'equip a Primera Catalana després de l'ascens. Però la veritat que a estat un any molt dur esportivament i on al final no s'ha pogut aconseguir la desitjada permanència, s'ha estat fins l’últim partit lluitant però malauradament s'ha baixat (hi han uns recursos pendents, però tot apunta al descens). Estic molt content i orgullós d’haver format part i escriure una petita pàgina en la història del Femení arlequinat.
Lamento molt el descens de l'equip, però la directiva arlequinada del F. Base ha decidit prescindir dels meus serveis com a entrenador del primer equip. S'ha d’agrair que m'hagin ofert quedar-me en un altre càrrec. Ara mateix no tinc decidit el meu futur, no se on entrenaré la propera temporada, el que si que tinc clar que el futbol no s'acaba al CE Sabadell. Seguiré treballant, seguiré formant-me i seguiré lluitant pel futbol i pel futbol femení.
Personalment ja he complert un somni, un somni que poca gent sabia fins ara i és que jo, fa uns anys, quan començava en el ‘mundillo’ de la banqueta, seguia l'actualitat del CE Sabadell Femení a Superlliga i m'imaginava un dia entrenant a aquell equip. Una part del somni ja l'he fet realitat, he entrenat al CE Sabadell Femení, ara em falta tornar-lo fer-ho a Superlliga i, estic convençut, que en un futur ho aconseguiré !
L’últim punt d'aquesta llarga carta és pels agraïments, primer de tot al meu 'mecenas', a la persona que va confiar en mi des del minut 0, PIRRI, gracies per tot, se que et tindré sempre al costat per qualsevol problema i que puc contar amb tu pel que faci falta. Jordi Garcés, el nanu, un AMIC en majúscules, una gran persona i amb qui he passat moltes hores, però moltes en aquests últims 3 anys. Jordi Bransuela, jo vaig confiar en tu i tu en mi, espero que sempre que necessiti quelcom m'agafis el telèfon i pugui contar amb tu. Les jugadores, no només les meves, sinó totes les que han passat pel meu equip en les tres temporades i totes les que han integrat el CES Femení, moltes gracies per ser com sou, per no tenir por ni prejudicis, per voler realitzar l'esport que més us agrada sense por ni vergonya per que sense vosaltres ni jo ni molts estaríem on estem. També una menció especial a tots els entrenadors companys en el femení, els que he tingut sempre al costat i m'han intentat ajudar en tot. També vull agrair a tots els foreros que un dia heu entrat en aquest apartat del fòrum per opinar o, simplement, llegir. Per acabar, donar les gracies a tothom qui creu en el futbol femení, qui el defensa i el recolza. Gracies.
Que em despedeixi d'entrenador no vol dir que deixi el fòrum ni res per l'estil. Sóc Forero arlequinat, sóc seguidor de l'equip i cada 15 dies em podreu veure per l'estadi animant al CE Sabadell.
Moltes gracies i fins aviat.
GERARD TAULÉ i GUIMERÀ