Estic molt fotut des de que vaig saber esta notícia, desprès que birrero me truqués per a comunicar-me el fet. M'ha costat molt escriure estes línees.
A Arturito lo coneixia des de que estava treballant per el Sant Andreu. Vaig anar desprès d'un partit al cotxe, i al anar a obrir-lo me va vore el clauer amb l'escut del Sabadell. Va venir corrent i me va fer entendre que era del nostre equip. Jo le vaig preguntar que que feia també amb una samarreta del Sant Andreu, i me va explicar com va poder que era un amor compartit per els dos equips.
Recorde que sempre se venia desprès al final dels partits a saludar i amb el temps, un dia de pluja fins i tot lo vaig anar a buscar a general per a que no se mullés.
També recordo en un desplaçament a Pamplona amb el Sant Andreu, que arribava tard a treballar i la senyora Alfocea va fer mans i mànigues per aconseguir que arribés a temps a Mollet. Era un tio exemplar. Molts no mos haguéssim presentat a treballar o haguéssim arribat tard, però ell, no, lo que fes falta per complir sempre.
Quan vam baixar a Tercera, me lo vaig trobar un dia fora la tribuna, i me va fer entendre que si el Sabadell passava penes, ell estaria allà per ajudar-lo. Molts partits mos hem saludat davant de tribuna, i al triangular en memòria de Miguel Quereda, mos vam vore i mos vam saludar. La provinència va voler que aquell dia anés a general i mos trobéssim, sembla que algo va fer que me pogués despedir ese dia d'ell.
Hem coincidit en desplaçaments, fora el camp, amb el seu somriure quan guanyàvam i amb els seus ànima quan perdiem. Sense tu, no serà igual. La vida ja per si és molt dura, però és que a sobre és molt cruel.
Arturo, hui m'he acomiadat de tu, però espere que en el cel sigues feliç, podent vore tots els partits dels teus dos equips del cor. Intentarem cridar un poc més, per a que, com me vas dir un dia, no mos escoltis, però mos sentis. Com vas fer-me entendre un colp, és lo més similar que havies experimentat a oïr, disfrutar un partit amb aficions com les nostres.
