Realment no sé que esperàvau en este tema. Es algo que me temia i que al final ha passat. No sé com vos ho han de dir o com vos ho han de fer entendre, però lo que està clar, és lo que atany per una part a lo que és als que tenen la paella per el mànec, o sea el president autèntic, la resta de la directiva, los amics de la rosa en el puny i la resta de los amics de conveniència i per l’altre banda som los que estem a dintre la paella, los socis, los pagaentrades i los ocasionals.
Si lo que va pasar, i el desgraciat accident d’Arturo le hagués passat a un soci amb renom, com en el seu temps va ser en Barberán, o algú que ha fet tant per el club com en Quereda, evident seria el minut de silenci, com se va fer i l’homenatge que sels va fer. Ja menys hagués sigut un atentat als colors, directament, i saben que la gent se los hagués tirat a sobre. També los minuts de silenci son habituals quan falte algun dels nostres ex-jugadors i sobretot ex-directius, encara que sia un antic alcalde de passades époques dictatorials i fins i tot s’han fet minuts de silenci per familiars de directius que ni tant sols eren socis.
Però per un soci qualsevol del club, a més soci d’una penya qualsevol del club, no faran un minut de silenci ni de conya. Acostumeu-vos a que los que pagueu carnet, o los que paguem entrada, som simples espectadors que anem a poblar les grades del seu estadi quan juga el seu club, i poc més som en el club. Entre un directiu del club i penya al que perteneixia Arturito hi va haver contacte, i des de que va saltar la llebre, el dissabte al matí, posa-le diumenge que ho va començar a vore la gent, i el dimecres, dia del partit, hi va haver temps per a prendre una decissió.
La cosa és tant fàcil com lo que fa cada any el Sant Andreu en el seu primer partit oficial de la temporà. Un minut de silenci per a tots els socis, ex-membres del club i simpatitzants que mos han dixat este any. Clar que allà tenim a Joan Gaspart i Solves, un tio que té un respecte a les persones, a los que no estem en el seu voltant encara que estem passejant tranquilament per l’estable com ovelles qualsevols. Serà un pallasso com a directiu, o lo que volgueu, però és un tio que en estos casos té més tacte, diplomàcia, serietat, educació i vista.
El dia del Lleida potser lo arreglen, o potser no. Si ho arreglen, me demostraran que almenys saben rectificar i que no van fer el minut de silenci contra el Monzón per simple logística del partit, o per a creure que al no ser un dia habitual de partit però si m’entero de que no és així, ja m’hauran demostrat que a dins el seu coto privat, a part de interessats, també son uns grandíssims m*********s *.
*= Ací anave a posar fills de la g*******a i m******s, però crec que les seues mares mereixen més respecte que lo que mereixen aquests grandíssims c*****s.