Grups de música n'hi ha molts, però els grups de música com s'enten per definició "grup de música", és a dir bandes que viuen per la música, fa temps que no en surten ni se'n veuen. Com molt bé diu Homer Simpson, "Es un hecho demostrado científicamente que la música llegó a su perfección en 1975". A partir de llavors tot ha sigut anar baixant. Els grups cada vegada han sigut menys grups, fins al punt d'arribar avui en dia on les bandes que mouen masses fan directes infumables, quan abans era al revés, els directes milloraven el que feien a l'estudi. No està demostrat científicament, però no per això és menys cert que l'últim gran banda van ser els Guns n' Roses, i dic van ser, perquè els que actuen actualment no són ni la sombra dels que van ser en el seu moment. Estem parlant doncs, de 1987, any oficial de la mort de les grans bandes com a tal amb el naixement dels autèntics Guns. Els 90 i sobretot el nou segle han sigut la gran decadència de la música de bandes, dels concerts en grans estadis, dels LP's any rere any dels grups que es reinventaven a si mateixos. Dels canvis en els estils i del descobriment de nous camins musicals.
Tots estarem d'acord doncs, que la història de la música moderna (de 1950 cap endavant) ha tingut molts exponents que han sigut molt importants per la mateixa i que, sense els quals, no es podria estar parlant avui en dia de la música de la mateixa manera. A la dècada dels 50 va néixer el rock and roll, la mare dels ous... d'on després han anat sortint totes les tendències possibles musicals. Però el rock and roll no neix per generació espontània, té uns pares. Sens dubte, la música negra va influir molt, els cants religiosos i el folk americà. No sorprendré a ningú si dic que el Rhytm and blues es pot considerar el pare directe del R&R, amb una mica de Country també. L'arribada de la guitarra elèctrica hi va fer molt, i aqui segurament trobem el primer pilar elemental sense el qual, la resta no seria com ha sigut, Muddy Waters.
A partir d'aquí, molts són els que van pavimentar el camí de l'evolució el rock, Elvis Presley, Little Richard, Bill Haley, Buddy Holly i molts altres. I és més important o millor Elvis que Muddy Waters? Segurament sí, però sense Muddy Waters no hi hagués hagut Elvis... i encara més, segurament sense Bill Haley no hi hagués hagut John Lennon.
Per què explico tot això? Perquè la pregunta de Beatles o Stones és molt més complexe com per resumir-la en una absurda disputa entre dos grans conjunts musicals. La història de la música s'ha anat complementant d'influències, estils que han començat desenvolupant uns i han acabat uns altres. Artistes incomprenguts que s'han adelantat al seu temps i mai han sigut valorats com es mereixen però els que sí han aconseguit aquest reconeixement ho deuen tot en els primers. John Lennon va rebre una influència molt gran de Billy Haley i el seu "Rock around the clock". Michael Jackson no hagués tret el seu Thriller sense la influència de Freddie Mercury, que ja provava coses "disco" a finals dels 70. Queen no hagués sigut ningú sense Led Zeppelin abans ni Mercury sense Jimi Hendrix.
Ara, grups que han canviat la història de la música n'hi ha pocs i em sap greu decebre als que estan llegint aquestes línees però ni els Beatles ni els Stones han canviat la història de la música. Segurament els Beatles han canviat moltes coses, però no la història de la música. I segurament els Stones seguirant tenint coses que molts grups no tindran mai, però... Els Beatles van ser un despertar. Un fer creure a tothom que la música Rock era més que una diversió per a uns quants. Que realment podria moure el món i van despertar les masses, van crear el concepte "fan", però van durar poc. En algo semblant al que anys després passaria amb els Guns n Roses, es van creure més del que realment eren i la van c.agar. "Bigger than Jesus"... al igual.
Led Zeppelin va transformar la música. Metallica ha transformat la música. Deep Purple... però sobretot el rock el va transformar Queen. Queen van ser precursors de tot el que passaria anys més tard. De fet, el 1975 que parlavem abans, coincideix amb "A night at the opera", on hi ha la famosa "Bohemian Rhapsody", objectivament la millor cançó de tots els temps. Però no parlem de Queen, parlem dels Rolling i els Beatles.
Els Beatles van tenir el mèrit de fer arribar la música al poble, de despertar els seus fans. Però sobretot van tenir el mèrit de perdre un dels seus membres tan jove i convertir-lo en un mite, i van tenir el mèrit de separar-se tan aviat i així ser considerats una llegenda. La discografia dels Beatles és prolífica, però costa trobar un gran hit entre tanta fullaraca. Les millors cançons són les que no vol ningú i els números 1 (amb honroses excepcions) són hits comercials. Són els precursors del Pop Comercial. I això no sé si és ben bé un mèrit...
En canvi, els Stones són purament l'esperit del Rock and Roll... el viure per la música, sentir la música i l'esperit del mateix. Els vells rockers no moren mai, i seguiran dalt d'un escenari fins que els hi arribi l'hora. Això és el rock. Cançons mítiques en tenen moltes, però musicalment no arriben a l'alçada de les bandes més bones.
Millors? Per mi cap. M'agrada més les melodies dels Beatles que els riff's dels Stones, però prefereixo el feeling dels llenguts al dels peluts. Musicalment, i personalment, hi ha varios grups de l'època que els milloren, pero és el que hi ha.
No em vull allargar més perquè dubto que ningu hagi arribat fins aqui, pero estaré encantat de debatre més sobre el tema, des del punt de vista musical... es molt facil dir que els Beatles són millors perquè han venut més. Per aquesta regla de 3, Julio Iglesias i Abba els hi disputarien el lloc.
PD. Moltes bandes al llarg dels seu temps han canviat de components, pero no crec que els Stones en siguin un exemple.
PD2. Per mi, el millor àlbum dels Beatles és el doble blanc... i ningu ho diu.
PD3. Com a albums més venuts, el Sgt. Pepper's dels Beatles, que es el seu album més venut, no es troba ni entre els 10 més venuts de la història. Mediocritats com Shania Twain, Andrew Lloyd Webber o els Backstreet Boys el superen. Aixi que no em val l'argument de les vendes.