Mític recordar, a nivel estatal, el gran moment musical espanyol amb "la movida" i el rock català.
La movida es la gran mentida d'aquest pais, una epoca vergonyosa que molts la recorden com a mítica. Descriu el que es aquest pais, un viure del "cuento" en tots els aspectes. El rock català és diferent, ja que té força qualitat i ha tingut i té grups força interessants, això sí, a nivell "local"
Els 60's, 70's i 80's van ser anys impressionants però a finals dels 80 la cosa va anar de cap a caiguda.
los ochenta no están nada mal no?
La cosa va anar de cap a caiguda a principis-mitjan 80's, però encara quedaven grups dels 70 que aguantaven el panorama. El fenomen disco va donar coses molt bones, però de seguida es va prostituir.
Y lo de no estar nada mal, como todo en esta vida, depende con que lo compares. Si lo comparas con los 70, si estaban bastante mal... si lo haces con los 90 aun eran aceptables.
· Les "sgae's" prenen força, comencen a sobrecontrolar el mercat i no deixen de ser un filtre de grups per afavorir certs interessos.
Cada epoca té el que es mereix, en el moment que la música es converteix en única i simplement un negoci, aqui vol "pillar" tothom. Les SGAE's, com dius tu, als setanta eren inpensables. Aixo només passa d'aquesta manera a Espanya on els 40 Criminales controlen què i qui ha d'escoltar la gent i per tant, tothom hi vol "sucar". Si tu controles, jo cobro. Ja tenim negoci.
· La natalitat baixa als païssos del primer món fins un 65%. Arriba menys gent jove i, per tant, molts menys possibles músics.
Crec que el problema no es la quantitat sino els valors que tenen aquests que arriben. La vida ja no es viu de la mateixa manera, els valors han canviat moltissim a la societat, i es el que tenim. El pensament lliure ja no existeix. El borreguisme s'ha instaurat a la nostra societat i el que "mola" és escoltar el que escolta tothom, vestir com vesteix tothom i tallar-se el cabell amb el mateix patró que tothom.
· La música electrònica va tenir 15 anys excepcionals entre 1990 i el 2005, segons els païssos. Si uneixes això a la baixa natalitat trobarem que molt poca gent estava disposada a tocar en un moment en que Sven Vath, Carl Cox, Tiesto o Laurent Garnier la liaven a Eivissa i als millors locals del món.
D'aqui a 20 anys parlarem de la història de la música i hi inclourem la electrònica, ja que va tenir un paper molt fort als 90. De fet, avui tota la música passa per sintetitzadors.
Aqui esta la clau de l'assumpte. Als anys 70 amb menys tecnologia a l'avast dels músics, els grups anunciaven als seus LP's que aquella música estava feta sense sintetitzadors. En canvi ara hem creat una música feta exclusivament per màquines. Això és un mèrit? Això és música? Tu creus que tota aquesta gent ha estudiat música? Sap què és un arpegi? Sap qui va ser Liszt? Això és el convenciment del meu argument... tornem al negoci, i com més facil i barat sigui produir, més benefici tindrem, aixi que direm que ara esta de moda l'electrònica.
Et recordo que al principi, la música electrònica la feien grups provinents del Rock. I la disco la va iniciar Freddie Mercury. Però clar, aquesta gent eren genis, havien de cobrar, portaven gent darrere que cobraven, organitzaven grans espectacles que costaven un paston. Millor contractar un mindundi que foti 4 tonteries amb un ordinador i que no necessiti res mes. Li crearem una fama que no hagues tingut mai pels magnats que controlen el mercat i com que ens hi gastarem menys pasta en ell, tindrem mes beneficis.
The cure, Depeche Mode, The smiths, echo and the bunnymen, ¡¡¡joy division!!!, siouxsie and the banshees, new order, O.M.D.
Con lo bien que habias empezado... y como te has torcido!
El yellow subamarine de los rolling, aunque escuché una que se llama something no sé qué que me gustó mucho( Pedrito, capullín, ayúdame con el título) y el painted in black o como se escriba de los beatles.
El Yellow Submarine es de los Beatles, "figura". Y el something... si es de los Rollings, sera Something happened to me yesterday, la cançó que tanca el disc "Between the Buttons" i que practicament és un himne al LSD.
Y "Paint it, black" no es de los Beatles, sino que es de los Rolling. Una de las mas conocidas, del album "Aftermath"
Impressionant Fum!! Un text la mar d'interessant. 
Gràcies, però no m'he volgut extendre massa, ja que aqui no es el lloc... si voleu xerrar de veritat de musica, ja ho sabeu
Excelent crítica musical Fum, encara te la publicaré a la revista!
Mira que cridaré a l'SGAE eh? xDDD
Enquesta