Partit que s'ha de guanyar com sigui, però guanyar.
No per el moment de la temporada, ni per la nostre situació a la taula. Avui he estat veient el Sant Andreu-Gavà, i el Gavà son un grup de xavals posats sobre un rectangle de joc, sense orde ni concert, desorientats, perduts i que no son capaços de fer dues passades en condicions consecutives. El Gavà aquest any, és un equip que no marca ni de penal, amb un porter insegur i esbojarrat a les sortides, amb un 4-5-1 en sec, que quan ha rebut el primer gol s'ha posat a jugar un 5-4-1 defensiu i que només amb el 2-0 ha mostrat algunes ganes de marcar un gol. Tranquilament, els podia haver caigut un 8-0 i això, sense que el Sant Andreu es llencés excessivament en atac. L'únic que amb el 2-0, els quatribarrats s'han dedicat a intentar fer joc maco, però no han entrat cap més.
Un equip així no ens pot guanyar, ni de conya, i no és el primer partit molt lamentable que juga així. Els únics que salvo son el porter (i és un xaval que encara no sé com està jugant en aquesta categoria) i Sanou, que només corre i poc més.
Si no els guanyem, ja podem fotre fora al Moya, tancar la paradeta i mentalitzar-nos en intentar salvar-nos com sigui d'un descens que podria ser molt dolorós.
Este partido lo catalogo como el de "la sorpresa", porque si gana el Gavá, sorprendería a todos, a sus seguidores y a nosotros mismos, ya que de ganar de momento esta temporada no lo han hecho y si por otra parte ganamos nosotros, los jugadores arlequinados nos darán la sorpresa de ver puerta y de marcar “gol” sumando los tres puntos después de cuatro partidos sin sumar, en caso de empate pues ni agua, ni chica ni limonada.
Si empatem allà, també podem anar pensant en altres opcions per a la banqueta. El Gavà és un equip amb un joc molt pobre, trist, desorientat, lleig...