Avui he estat com molts de vosaltres al Narcís Sala, i sincerament, i pot sorprendre a algú, però el Sant Andreu m'ha semblat una banda apanyadeta i que ha sabut aprofitar bé les seves opcions, res més. Pensava trobar-me un equip molt més temible que el que he vist, i encara no entenc com no han perdut un sol partit. Per molt que pugui estranyar algú, he vist un Sant Andreu molt normalet, i que sort té de tenir un camp com el que tenen que és una autèntica ratonera. És més, ara i aquí poso en dubte que aquest equip acabi entre els quatre primers, el temps i resultats em treuran o donaran la raó.
Ara bé, ells sí han aprofitat les seves ocasions, bé, a la primera part, la seva única ocasió, i nosaltres ens hem dedicat a penjar pilotes sense cap mena de sentit i amb una nul.litat d'idees ofensives alarmant. Hem jugat tot el partit amb tres o quatre homes de menys, amb una baixa forma alarmant d'homes com Agustín -irreconeixible-, Roberto Morales, Arnal, o un mig del camp ple d'imprecisions i passades absurdes liderat per un Castell que encara no entenc que sigui titular indiscutible en aquest equip.
Que aquestes alçades de campionat entre Joel, Fran i Arnal portin ZERO gols és de jutjat de guàrdia, i per fer una anàlisi en profunditat inclús mirant cap el mercat d'hivern. Fins ara he volgut mantenir la calma, perquè crec que era massa d'hora per fer saltar les alarmes, però és de calaix que arribats a la jornada onzena, determinats jugadors d'aquest equip han de donar un "paso al frente", donar la cara i treure el Sabadell d'on està en aquests moments. Confiança en aquest equip i cos tècnic tota, però quelcom és evident, en el món del futbol la paciència no és ilimitada, i en un marge raonable de temps aquest equip ha de despertar o fer-se a la idea de que algunes coses hauran de canviar.
Estic preocupat, sincerament, i sobretot em neguiteja que la indiferència s'acabi instal.lant envers aquest equip. És hora de despertar, de començar des d'aquest mateix diumenge a donar tothom la cara, deixar-nos ja de més escuses i començar a mirar cap amunt. Espero i desitjo que les sensacions que tinc actualment tinguin les hores comptades i que l'equip mostri una altra cara el proper diumenge i que agafem una bona dinàmica de resultats.
Moya n'és el culpable, estic d'acord, però també reclamo lo dit, que determinats puntals d'aquest equip donin la cara i algú els demani explicacions de que nassos estan fent. L'afició que avui ha viatjat a Barcelona i aquesta samarreta mereixen un respecte, i no podem seguir per aquest camí. El vagatge que portem és per començar a fer saltar algunes alarmes, tot i que mantinc la meva confiança en cos tècnic i equip. Ara bé, com també he dit, la paciència no és ilimitada.
VISCA EL CE SABADELL I LA SEVA AFICIO!