- Som Pressupostariament ineficients.- el pressupost que tenim torna a estar bastant per sobre de la possició que marca la taula classificatòria.
- Acceptació del fatalisme per part de l'afició.- any rera any, veiem com les coses segueixen com l'anterior, és tant així que ho tenim assumidissim i tots plegats acabem dient la frase "si no patissim tant, no seriem el Sabadell...".
- Aquest any la ciutat està més d'esquena al Club que l'any passat, però menys que l'any que ve.- no fem un projecte realment engrescador i en els partits importants com el de l'any passat davent l'Alcoyano o aquest davant el Terrassa, l'únic que sabem fer és espantar la gent que puja de tant en tant.
PD: Bé i paro aquí, perquè estic a la feina i jo per cobrar a final de mes he de suar la cansalada, no com d'altres...