Sembla que fos ahir quan aquell dissabte 19 de juny de 1993 sobre les 20.15 de la tarda el col·legiat extremeny Carlos Tomás Yuste González xiulava el final d'aquell trist At. Marbella - 4 Sabadell - 1 que donava per finalitzat el darrer partit d'una trista temporada i amb ell la nostra presència a la categoría de plata del futbol espanyol.
Poc podíem imaginar-nos els arlequinats més pessimistes que aquell era el principi d'un exili de ni més ni menys que 18 anys a les catacúmbes del futbol entre la segona B i la tercera divisió. Ha estat dur, durissim, sobre tot per aquells que ens hem resistit a llençar la tovallola malgrat no ens faltessin raons més que sobrades en més d'una ocasió i més de dues per fer-ho durant tot aquest temps, mentres d'altres li giraven definitivament l'esquena al club de la nostra ciutat.
Els aficionats arlequinats hem passat a ser per a molts durant els anys més difícils per al club gairebé com una espècie a extingir, uns bitxos raros, com una mena se somiatruites esperant un miracle que mai no es produiría però malgrat tot hem resisitit i el miracle s'ha fet realitat.
Ara s'apuntaràn a la festa molts avantatgis-tes que es reivindicaràn com a arlequinats de tota la vida mentres durant tot aquest temps han ignorat aquest colors i aquest quadres perque no es podía fardar de lluïr-los com es fa amb d'altres colors més a la moda que s'imposa i nosaltres en la nostra infinita generositat els acollirem sense cap rencunia malgrat que tots sabem que aquesta cel·lebració és sobretot per als que hem estat a les madures (molt poquetes durant aquest anys) però sobre tot a les molt verdes i als molts moments amargs que hem hagut de passar fins poder arrivar a la cel·lebració d'aquesta tarda.
Als nouvinguts i als retrobats la nostra benvinguda i als que hem aguantat durant tots aquests anys, com anavem dient ahir...
