Bé, jo crec que el fet que un jugador defensi la bandera d'un país on no ha nascut o bé d'un país del qual s'hagi nacionalitzat no és motiu per tractar aquest fet com a trampa.
Primer de tot, perquè és perfectament legal nacionalitzar-se i més si és desig del jugador, res a dir. En segon lloc, crec que s'ha de mirar cada cas per separat; cada jugador és un món i una vida i per tant cada jugador té els seus motius per a decidir jugar amb una selecció o una altra.
Una altra cosa és si realment el jugador nacionalitzat té sentiment de pertanyença del pais del qual es nacionalitza, que en aquest sentit si que pot semblar frívol el que fan, però cada cas és diferent i no es poden posar tots dins el matix sac.
Evidentment que és legal nacionalitzar-se, això jo no ho discuteixo, però no ho trobo "esportiu". Llavors destrossem l'essència real de les seleccions ?? Fem que siguin equips i no seleccions ??
I no ens enganyem. El sentiment pràcticament cap jugador el sent..............
El futbol sala mateix és un altre exemple clamorós amb seleccions composades íntegrament per jugadors brasilers...... que evidentment no defensaven la samarreta de Brasil...........
De fet, penso que el futbol de seleccions actual, és un reflex del món actual, on la immigarció està a l'ordre del dia. És impossible, des del meu punt de vista, mantenir l'essència real de les seleccions avui en dia, almenys en els països desenvolupats.
Tingues en compte que el que a la gent li interessa és veure la bandera del seu país ''el més amunt possible'' futbolísticament parlant, i guanyant partits i títols. I si per això s'ha de tirar d'un turc o un tailandès, doncs endavant.
Sobre el sentiment, segueixo dient que cada jugador és un cas. Però que s'ha de tenir en compte que són futbolistes i si per jugar futbol internacional s'han de nacionalitzar de tal pais, doncs ho fan. Un súper crack com Lucas Barrios, no jugaria a la selecció argentina i se'n va a jugar al Paraguay. En aquest sentit, ho entenc.
