Només tinc un calificatiu: DESASTRE.
Un 0-8 a casa, contra un bon equip, no se pot permetre. Ni contra un nacional, collona. No entenc per que se va obcecar el de la banqueta en un 4-1-4-1, si en cada jugada se quedaven 6 per les 5 nostres i sempre tenien un passe a fer, no ho entenc. Amb el 0-6 vaig marxar, no podia vore allò.
Dels últims 30 punts, s'han guanyat 7, no es guanya a casa des del 20/11/2010, casi fa 3 mesos, i dels dels últims 9 partits, dues victòries i 7 derrotes. No demane un equip campió, per que no cobren, però crec que no estem explotant tot el nostre potencial, i encara que tenim una mitjana d'edat de 18 anys, molt jove per un 1r equip, que com no es comenci a treballar bé i a il·lusionar bé des de ja, moltes ho deixaran i la mitjana d'edat, que ja és baixa per un primer equip, pot descendir encara més. Crec que la il·lusió s'ha perdut a la banqueta des de fa molt temps, i a més els resultats no acompanyen. L'entrenador fa el que pot, el que sap, li manca però motivar a les jugadores, que després se reflexa sobre la gespa amb resultats com el del passat dissabte. No demane un entrenador que matxaqui a les noies per obtenir resultats, simplement motivació, amb una mica de motivació açò pot sortir endavant, i la motivació ha de començar des de la banqueta.
Si la banqueta està desmoralitzada pels resultats adversos, l'equip ho reflexa en el terreny de joc i no convé. Som el Sabadell, fins fa poc jugavam a l'elít del futbol femení. Si comencem a treballar bé des de ja, tornarem a tastar categories com la de Nacional. En este equip hi ha jugadores que tenen la suficient qualitat per jugar en aquesta categoria, però no se les està exprimint al 100% i el nucli d'aquest problema, cada cop el veig més clar, ve de la banqueta. L'Oriol mos ha aportat ben estar dins del vestuari, sense problemes inters, també tinc constància de que treballa molt jugades a pilota aturada, però això no sempre és productiu. Potser Oriol ha après el que havia d'aprendre aquí i toca un canvi de banqueta quan s'aconsegueixi la permanència matemàtica a la categoria.
Derrotes com les patides contra el Lourdes, o Soses, que son dos bandes amb corneta, i per cert este últim equip va venir amb una jugadora per portera ja que estava sancionada esta, son casi inadmisibles per a mi. Derrotes com la de Montcada, on en un camp molt estret se fiquen 4 defenses, estorbant-se entre elles, Planada, on l'altri equip era una banda i se va fallar des del minut 0, no demanant a l'àrbitre que esborrés les línies de futbol-7 abans del partit. Açò és un fallo del segon entrenador/delegat. El penal que mos van pitar als primers minuts, vé de una d'estes línees no esborrades.
Hi ha gent molt vàlida per a esta banqueta, arlequinats que segurament ni tant sols cobrarien per a entrenar a l'equip. S'ha de pensar en ells. Ara tenim 17 punts, quan en els pitjors dels meus càlculs hauríem de tenir 21 a estes alçades.
M'havia de desfogar.
