Jo en algunes coses et donaré la raó, però en altres, ho sento, però les experiències vitals que has tingut son com les meves però amb els papers canviats, i per això difereixen tant els nostres punts de vista.
Tots els partits fan el que sigui per aconseguir arreplegar vots d'on sigui i de qui sigui, alguns segur que vendrien les seves mares per un seient en un parlament, això està més clar que l'aigua, i tots els llibres d'història, siguin d'on siguin, estaran manipulats per els respectius departaments d'educació (per cert, a Catalunya ocupat per Ernest Maragall, socialista), i vendran el que els interessi segons el govern que hi hagi, cosa quelcom lamentable.
Això si, algunes coses, te les rebatiré, amb molt de gust:
Probablemente tu no te habrás visto en alguna reunión de padres como en las que he estado yo, en las que sin ningún catalanoparlante la charla se da en catalán por la voluntad institucional. Luego los hijos tienen que explicarle a sus padres lo que se ha comentado, o el que más lo haya entendido explicarlo a los demás. Ya te digo que nadie va a saltar diciendo que no se ha enterao. También te digo que por muy relativista que sea tampoco considero que una charla se tenga que dar en árabe por que sea el idioma que más entenderían los padres, pero bueno, en este caso estamos hablando de un idioma que se supone que también es cooficial en Catalunya. También creo que el catalán lo puede entender más o menos cualquier persona que viva aquí, pero echo de menos un poco más de informalidad en casos como estos.
Mira, per molt que hagi viscut 27 anys (crec) al centre de Sabadell, durant molts anys he estat col-laborant en projectes socials, culturals, lingüístics, etc... i no del centre de Sabadell. Durant 2 anys vaig estar treballant els dissabtes a una ferreteria de Sant Adrià de Besós, concretament a La Mina, i mentre al matí venia cadenes, martells i escarpes, a la tarda col-laborava en un taller d'informàtica bàsica per una part i de millora d'ortografia (tant en castellà, com en català) per a un grup de joves del barri, (amb pràctiques dins i tot a la Ràdio La Mina). Quan venien els pares, normalment, com és la meva llengua, m'expressava en català, però els deixava clar que si no entenien quelcom, ho podien preguntar. MAI vaig tenir cap problema amb això, amb cap dels gitanos, cap dels musulmans, o amb cap dels paios castellanoparlants. No és com ho expliques, és com els entres. Si el primer que fas és dir que per 'obligació' es farà en català, és quan tindràs problemes. El problema s'evita quan dius que es farà en català i que si algú té una pregunta, no tingui vergonya i que la digui, que aquí ningú ha nascut ensenyat.
Tu mateix em poses l'exemple. Si en un d'aquests tallers tots els xavals fossin musulmans, que fem? Es fa la xerrada en àrab? El normal és que es faci en la llengua d'on treballaran i si hi ha dubtes, sempre tens la crossa de l'altre idioma.
Sólo he tenido que escribir en el Google: "ciutadans peligro castellano" para encontrar esto: “Ni el castellano ni el catalán están en peligro de extinción” (Albert Rivera).
Ja t'he posat les xifres anteriorment. El castellà no està en perill d'extinció, per número d'usuaris, això és més que evident. El que està en perill d'extinció, és el català. I per que? Les raons son diverses, però et puc posar diversos exemples:
-Si presentes un llibre per publicar, moltes editorials només te l'accepten publicar en castellà, ja que veuen un possible mercat de 550 milions d'habitants respecte a un mercat en català (12 milions), és desprès i si arribes a certes vendes, te'l publicaran en català. Si vols et presento a un escriptor que ha patit en les seves carns la traducció a disgust de la seva obra. Molts altres llibres ha passat igual, com 'Que esperar quan s'està esperant', es va publicar (el tom 1 i el 2) primer en castellà i desprès en català.
-Canals de televisió, quants hi han en català actualment, 10? 12? i en castellà? 35? 40?. Vulguem o no, és una eina amb la que molts de nosaltres hem (i sense ser conscients), adquirit coneixements culturals, socials i idiomàtics (l'altre dia vaig sentir la paraula en castellà albero, que no sabia que és i es referia a un drap de cuina). Que els serà més fàcil als joves d'ara, dominar el lèxic català, o el castellà? 12-40.
-Cinema. Ves a qualsevol sala de cinema i veuràs el 98% de les pel-lícules doblades al castellà. Per que un no pot escollir la llengua en que vol veure aquesta pel-lícula? (per cert, a mi m'agraden en versió original. No suporto els doblatges).
En tots aquests casos, aquest tal Albert Rivera, s'oposa a diverses lleis que puguin equilibrar aquestes desavantatges per a la llengua catalana.
Uno de los hechos que más marcó mi pensamiento político fue que en un instituto que se supone de barrio, me obligaran a realizar mi Treball de Recerca en catalán, teniendo que escribir infinidad de palabras y frases en cursiva en castellano como consecuencia de la temática del trabajo.
Algo que también me tocó un poco la moral fue saber que dentro de las Aulas de Acollida, que en mi instituto habían como 2 o 3, sólo se les enseñará a los inmigrantes el catalán, ya que el castellano "se aprende en la calle" (dotando a la frase de un sentido despectivo)
Si estem a Catalunya, suposo que és el més normal, que es faci un Treball de Recerca en la llengua d'aquí. Segur que no va passar res per incloure frases en castellà, a l'igual que si l'haguessis fet a Burgos no passaria res per incloure-les en català (o si). És el mateix que et comentava abans. Si dintre de 25-30 anys en aquest institut el 99% dels estudiants coneixen l'àrab, estaria bé de que se seguís fent en la llengua d'aquí o també permetries fer-les en àrab?
Fa molts anys, a algunes 'banlieues' (terme francès per al que aquí serien suburbis), a Marsella, Gap, Niça, Toló (Regió de Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)) i un parell més de ciutats que no recordo, en alguns instituts es permetia l'ensenyament de diverses assignatures en àrab com a prova pilot de la integració de nouvinguts en mig del curs. El resultat, és el desastre ortogràfic que perpetren els originaris d'Algèria, Tunis, Mali, etc... que tenen la meva edat. Ara directament es fa tot en francès i la ortografia, ha millorat. En àrab, això si, escriuen perfectament. Tot això ho sé per un company que ens varem conèixer al servei militar, que va viure 14 anys a Marsella (i 4 a Líbia). Ell ho té clar, si hi ha voluntat, l'important és aprendre primer l'idioma de la zona i desprès el propi l'aprendràs a casa i amb els amics. Jo afegeixo, que qualsevol catalanoparlant, a l'escola també aprèn castellà, i ja et dic, no trobaràs a cap catalanoparlant que no entengui el castellà.
o que mucha gente como yo, llegue a la universidad y tenga que hablar en catalán por que es el idioma "de cultura"
Això és una idiotesa com un piano. Qualsevol llengua és una llengua de cultura, sigui el català, el castellà, l'aragonès o el sard. Qui cregui que una o altre cultura és superior a una altre, simplement és un desconsiderat.
Genocidas lingüísticos no lo sé, si un dia me demuestran que lo son dejaré de votarlos, pero lo que no se puede decir es que las leyes son para el pueblo en términos nacionalistas, y estancar a una masa poblacional demasiado grande y contraria a sus intereses... varios ejemplos muy visibles: mi instituto no recibió ningún tipo de ayuda en más de 20 años, sólo lo necesario para el mantenimiento, con el tripartit, por lo menos, se arregló todo lo que estaba completamente destrozado y se dotó al centro de muchos recursos, aunque fuera a cambio de recoger a todos los inmigrantes de la zona para que no recalaran en institutos con mayor prestigio como el Ferran Casablanques
Mira, un exemple del centre de Sabadell. Antiga escola Enric Casassas
II, al carrer Jardí. Vaig anar-hi 3 anys, i sé que desprès va canviar de nom (desconec com es diu ara). Deu anys desprès d'haver-hi anat, vaig anar a una reunió d'ex-alumnes i l'escola seguia igual. Sense sortida d'emergències, amb un pati fet pols, les mateixes aules a rebentar d'estudiants... Tot depèn de 'el bon rotllo' que es porti el director del centre amb el delegat d'ensenyament de Sabadell, tant en primària com en secundària. És patètic, però és així.
Això si, no et negaré que aquest dirigent que tenen, ex-militant del PP, treballador de l'assessoria jurídica de La Caixa en excedència per la seva elecció al parlament de diputats, fill de propietaris de petit comerç, estudiant en una universitat privada i que a l'últim semestre de la carrera va anar a Helsinki, s'ha sabut vendre molt bé i té un gran equip de màrqueting darrera.
Bé, si part de la classe treballadora vol votar a un liberal 'd'esquerres', que no coneix la realitat de zones tipus Llano, La Mina, Besós Mar, Besós, etc... que desprès no es queixin quan arribin les factures del copagament sanitari, etc... Jo si em queixaré, ja que a ell tampoc el votaré.
Que cal canviar a la GRAN majoria de partits polítics i dels propis polítics? Si, i tant, però aquest nou partit i aquest nou polític, vé a fer el mateix que els que hi havien.