Passades ja 12 hores, amb el que no escriuré tant calent, us deixo la meva valoració del partit:
A la primera part ens ha costat molt fer el nostre joc. Jo m'he pogut posar al costat de la banqueta de Quim Ayats, i l'he sentit més d'una vegada incidir en els seus mitjos que apretessin força a Puigdollers, Juanjo i Robles. També insistia en que les transicions entre Àlex i Isaac no es fessin amb comoditat. Crec que ens tenia molt estudiats i que ha vist que el que més perill porta de nosaltres és la zona de creació.
A la segona part, en canvi, s'ha vist més el joc habitual nostre. Hem marcat, amb un Hiroshi que ha llençat el penal de forma magistral, però ells han reaccionat, i ens han empatat en una errada defensiva on un impressionant De Navas no ha pogut fer res. Això si, a l'1-2, he vist clara la jugada (és més, als companys Navarrog i Xandri els he dit abans de llençar-la que passaria) i és una jugada que la he vist assajar en alguns entrenaments. M'agrada força que tinguem també recursos a pilota parada. En camps petits com aquest, i amb equips com el Santboià ens poden ser molt útils.
El tema penal, ho deixo per el final. Toni Lao diu que no la va tocar amb el braç ni amb la mà. El crec. Així de simple. L'àrbitre tenia ganes de xiular i la va *****. Monteys llença perfecte el penal, on David De Navas, no pot fer-hi res. Això si, dos minuts desprès, Agustín comet un penal, baixant-la amb la mà, claríssim. Tant clar que des de l'altre punta del camp, a 60 metres, ho vaig veure cagant-me en tot pensant que xiularia. Segons de dubte i l'àrbitre no es va voler complicar. Un àrbitre lamentable, treient la raó als líniers en més d'una jugada, i un tio pèssim, per els dos equips.
Un puntet que ens va bé per sumar. Hagués sigt maco entrar al 2011 com a líders, però també és un toc d'atenció, per que ens adonem que no guanyarem a equips en teoria fàcils per 0-4 o 4-0, i per adonar-nos de que davant de porta no hem de perdonar. Llàstima, però és així.
Tema afició, mereix un capítol a part. Dijous a les 21 hores, desplaçament cap a la vora de Barcelona i ens ane cap allà 400-450 espectadors. A la primera part, des del cantó de les banquetes, es veia impressionant, semblava el nostre camp o un derbi entre dos equips que es tenen ganes. Càntics, soroll, color, per la nostre part, i per la seva, es van animar una mica al tenir una afició rival amb cara i ulls davant. Llàstima de la inutilitat dels Mossos i del seu desconeixement per controlar certes coses.
Per últim, ja li he enviat un missatge a Monty amb 'records' de les nostres parts. Ens enveja com a afició. No ho pot evitar.