Destacar a tres, és complicat.
Em quedo amb De Navas, per la seva omnipresència en els moments delicats, Ciércoles, que venia una mica com a suplent i que s'ha fet un lloc al camp i Cuenca, que és un dels jugadors que més trenquen al rival.
Però també destaco a Toni Lao, per la seva feina defensiva, Xapi Arnau, per que va començar de suplent i ha demostrat de sobres que pot ser titular sempre, a Agustín, un gran, a Azparren, un tio amb presència sobre el camp, a Marc Fernàndez, que també s'ha fet un lloc a l'extrem, i a Hiroshi, per la seva feina a la davantera.
Tampoc m'oblido de tots els demés, que treballen i ens estan fent viure una il·lusió.