No necesitamos, ni queremos, ni nos conviene un Sabadell endogámico, cerrado. El CES necesita abrirse a la ciudad y a la comarca. El aficionado fiel, el arlequinado no nace en la escuela, ni frente al televisor, ya que no somos ni el Barça, ni el Madrid, no contamos con los medios suficientes para llegar, casi sin proponérnoslo al aficionado.
En aquest pàrraf, t'haig de dir que estic totalment d'acord amb tu. O creixem i ens obrim o morirem sent un club que només es transmet com una tradició de pares a fills.
El problema, és que hi ha molta gent sòcia del club que pensa així, la majoria de la vella escola, i fins que no anem depurant-los ens trobarem en que el nou soci, moltes vegades coincidint amb el soci jove, alguns cops se sent refusat per part del club, i això ens fa més mal que bé.
El que si, que no hem de fer socis ni aconseguir 'vocacions' a qualsevol preu. Està molt bé fer les entrades anticipades a 10€ i en guixetes 15€, fins i tot al play-off, on podem fer molts calés, però més baix, a 5€, seria abusar del soci i omplir el camp de gent que potser no ens convé que vinguin a passar la tarda a l'estadi.
No es convenient posar a un preu inferior les entrades anticipades, a no ser que es venguin per internet.
Cal buscar afició a fora de Sabadell, i donar facilitats. Entrades anticipades a 5€ no les comprarà gaire gent.
És clar que reduir el preu no és cap solució viable a llarg termini, que és el que compta.
Jo no sé com treballa l'àrea social del club, qui hi ha,etc. o si les coses han canviat gaire però la meva experiència a la ciutat em diu que no s'han anat fent les coses massa bé. I és una llàstima, una pena i fot ràbia ja que és aquesta precisament l'àrea la que ha d'assegurar el futur del CES a més llarg termini.
En relació al que deiem abans de que el club s'ha d'obrir a la ciutat, em refereixo a que penjar els pòsters dels partits a la Gran Via, a l'Eix o a l'Avinguda Matadepera no és suficient (res de nou, això ja ho sabem tots).
Durant quatre anys vaig ser monitor d'una escola de la ciutat. Dos cops al mes el Consell Esportiu organitzava (i suposo que continua organitzant) trobades que sovint tenien lloc ben a prop del club, a Olimpia, bé, mai va anar cap representant del club a deixar-se veure, a entrar en contacte amb els aprox. 100 nens de 6 a 12 anys que es reunien allà, a repartir samarretes amb l'escut del club o un lema, o simplement banderetes petites, el que fos,...
Aquesta 'inacció' o passivitat fa que el CES no estigui, per desgràcia, gens arrelat a la ciutat. Us posaré un altre exemple: pel play-off de 3ª a 2ªB, vaig portar al meu cosí de 8 anys a veure els dos partits a la NCA, es va aficionar fins al punt que quan li preguntaven de quin equip era ja no deia del Barça sino que esmentava el Sabadell.
Aquest 2011, quan he tornat a la ciutat el meu cosí ara amb 11 anys, gairebé ni s'enrecordava dels colors arlequinats, ja només parla de Messi i del Barça (club que no necessita anar a buscar l'aficionat perquè entra pel televisor).
I és ara, amb el play-off i la possibilitat d'ascens que estem davant d'una oportunitat perfecte per entrar amb força a la societat, a la gent de la ciutat. Ara hem d'anar a buscar als sabadellencs amb la força del que triomfa, del que guanya, sense complexos ni victimismes, i ho tindrem més fàcil que mai perquè a tothom li agrada sentir l'orgull de que l'equip de la seva ciutat triomfi, però per estar orgullós del CES, primer l'han de conèixer i és ara o mai.