Érase una vez un arlequinat jueu que es pensava que es pensia i sempre remugava perque un home li va dir que semblava egarenc. Quina vergonya, enseguida va agafar un paraigües del Sabadell, el va obrir perquè plovia molt. Pel carrer va trepitjar a una bufanda del terrassa, mentre menjava creïlles i mirava una botiga de mobles de Maderas Rojas. Li va agradar, hi va entrar, va comprar un bolígraf el qual no hi escribia però servia per, ser mes arlekinat ja que portava l'escut del Centre d'Esports Sabadell a la punta del tap. Al sortir va veure una noia del Sabadell, li va xiular però no va veure que era un travesti pero igualment la va convidar a una copa de cava brut nature per celebrar la victoria del Sabadell i l'ascens a Primera Divisió havent quedat campió. Quant va despertar estava tot mullat despres del maravellos i extraordinari moment al somni viscut ha estat realitat...erem a Primera, costa de creure, però era veritat, jugavem contra el Levante en el Ciutat de València i el partit s'havia complicat perquè els jugadors havien arribat tard i l'àrbitre Ortiz Blanco, era l'encarregat de vendre crispetes i chupa-chups, tot i que volia passar desapercebut, els aficionats arlequinats el van reconèixer, i el van saludar efusivament recordant que era un lladre i corrupte, i van dedicar-li una cançó en la que es feia menció a la seva reputació. No ho va escoltar ja que era mig-sord el pobre paio, llavors, va anar