Encara ara em faig creus de la terrible actuació que aquest equip va tenir ahir en el partit contra l'Alavés. Com bé diueu alguns de vosaltres segurament es tracta del partit horrrós que cada temporada tens a casa i que tot just va arribar ahir. Vull creure que molt dificilment es pot tornar a repetir un partit igual a l'estadi fins a final de temporada.
Aquest equip ha perdut partits darrerament, però en comptades ocasions hem acabat amb les sensacions que vam tenir ahir, i és per això que crec que cal passar pàgina, fer un profundíssim procés de reflexio i autocrítica per part de cos tècnic i jugadors, prendre consciència del moment de la temporada en el que estem i de la nostra situació actual i actuar en conseqüència.
Tenim 31 punts i ens calen sumar 19 o 20 més per assegurar-nos la permanència. Si no calculo malament, ens queden 17 jornades de lliga, i cal que que guanyem 6 o 7 partits més per assolir la tranquilitat. Si no som capaços de guanyar 6/7 partits de 17 que ens queden, i més tenint en compte que en jugarem dos de seguits a casa en aquesta segona volta, no mereixem res més que perdre la categoria.
Ahir el nostre tècnic es va equivocar i els nostres jugadors van estar del tot desconeguts... Què toca ara i en el futur? Currar, currar i currar, no hi ha cap altre remei ni recepta possible. Crítica? Hi ha de ser, segur! Però estic molt d'acord amb molts de vosaltres quan dieu que seria injust llençar als cavalls sobre aquest equip, el mateix equip a qui vam lloar sense reserves tot just fa una setmana.
Des del club seria bàsic que es posessin totes les facilitats possibles per fer possible que la Nova Creu Alta es converteixi definitivament en la nostra principal arma per assolir el nostre objectiu. Ho està fent i encara s'ha d'aprofundir més en el camí iniciat, sense dubte.
En fi, passem pàgina, i deixem en el passat un partit on no ens va sortir absolutament res i al rival li va sortit tot. Sortosament, això és quelcom que passa molt de tant en tant i és necessari i imprescindible que continuem confiant en aquest equip i cos tècnic, en la feina que estan fent i no deixar d'estar al seu costat en moments fotuts com aquests.
Ahir vaig escoltar la roda de premsa del nostre tècnic, un home que ahir va tenir una molt mala tarda en la presa de decisions, però que va tenir el coratge de demanar disculpes a la seva afició i que estic segur, ahir li va costar molt dormir. Miquel Olmo considero que és un home honrat, professional i que realment es pren el seu càrrec com entrenador del Sabadell, com una oportunitat que no deixarà escapar.
Eibar? Temporadón, liderat, espectacular! Respecte? Tot el del món i més! Ara bé, no els tinc cap por i tinc plena confiança en el nostre Sabadell. Segur que al míster de l'Eibar li hagués agradat no rebre un Sabadell ferit i enrabietat com el que rebrà.
Ara més que mai, SOM-HI!