Em llevo i penso: Ha passat? i sí, sí que ha passat, ja som de 2A. Com ha valgut la pena anar a Ipurua, fer 21 hores d'autocar entre anada i tornada, perdre'ns, el control desmesurat de la ertzaintza, arribar a les 16 i no a les 14, tot ha valgut la pena perquè HEM PUJAT.
Quins nervis, l'afició amb el gol del Marc jo veiem clarissim, i quan ens han empatat com amínim jo estava tremolant i quasi plorant, no podia creure que se'ns podia anar de les mans. Els últims minuts han sigut bestial de nervis. Del partit em quedo amb el gol( un golàs provinent d'una combinació Juanjo-Cuenca-Marc) i amb la jugada de Maradona d'Isaac Cuenca, que per poc no marca. Finalment, amb el pito final de l'arbit, extasi màxim, llàgrimes de molts de nosaltres, i sensació que no pdoia ser, però sí, estava passant, estavem a 2A.
I ara ja només tinc ganes de la rua d'aquesta tarda, podrem anar seguint-los amb motos i cotxes fins la plaça sant roc no? no ens tallaran el pas vull dir no?
I després no ser si es veritat però els jugadors van a PaLADIUM no?, hem d'anar amb ells a celebrar-ho, vull celebrar això més que mai ho he fet amb res, ahir els de l'autocar ens van tallar una mica la trempera arlekinada fent-nos pujar immediatament al autocar, sense poder-ho celebrar a la sortida de vestuaris amb els jugadors.
VISCA EL SABADELL DE LA LIGA ADELANTE.
Que sí j****, que hemos ascendido.
