Tinc 31 anys i des dels 13 que acudeixo a l'estadi a veure el nostre Sabadell. En tots aquests anys m'hauré perdut a casa com a màxim cinc o sis partits, i un cop passades les hores i després d'haver-ho raonat bé, afirmo sense cap mena de dubte que avui he assistit a l'estadi, a la millor mitja hora futbolística de la meva vida. No tinc paraules per expresar el que he sentit veient avui aquest Sabadell... Emoció, incredulitat, orgull, una immensa felicitat, agraïment, passió... I així podria estar fins demà! La lliçó magistral que avui ens han donat jugadors com Óscar Ramírez, Juvenal i per mi, sobretot, Arteaga, és per recordar-la durant molt de temps!
Avui dia 24 de setembre de 2011, si ja no ho era prou, em declaro seguidor incondicional d'aquest equip i entrenador. De veritat, gràcies per fer-nos tan feliços, per regalar-nos aquests minuts de futbol en estat pur, per honrar aquesta samarreta, per fer possible que tota Espanya parli maravelles del nostre Sabadell... Gràcies, moltíssimes gràcies!