La veritat és que ahir es va aconseguir un punt que val més del que sembla.
Al principi del partit no vàrem saber gestionar bé tenir l'avantatge del vent a favor. L'equip es va precipitar en moltes jugades i es va intentar un futbol massa directe, xutant des de molt lluny per aprofitar el vent, però amb massa ansietat per intentar marcar primer. Suposo que es volia posar per davant del marcador i aprofitar que s'obrís el rival per sentenciar i desprès administrar el marcador, però no és el nostre joc. Sabem tocar molt millor la bola i teníem jugadors sobre la gespa per arribar amb més claredat i clavar-la a un porter, que amb tots els meus respectes, el vaig veure molt just per la categoria.
Desprès dels primers 25 minuts, ja es va tocar més, però va aparèixer el segon factor que va impedir poder jugar millor vora la seva porteria, amb una gespa gelada que feia que molts jugadors fessin l'avió intentant frenar allà.
A la segona part, el vent gelat del nord, va afluixar algunes estones i els locals només el varen aprofitar un parell de cops, però amb la gespa ultra-congelada, era impossible fer gaires coses, ja que apart de conduïr la bola, s'havia de vigilar no estampar-se amb una patinada.
El millor del partit, va ser veure que Agustín tornava al camp, i que va amargar a Tariq, sense deixar-lo tocar gaires boles, o que Hidalgo és un tio que ens pot fer molta feina enmig del camp, que Florian té una capacitat de sacrifici molt gran, que Lao i Redondo als laterals son insuperables o que Olmo és el Déu de l'anticipació.
També vaig gaudir del toc i de la conducció d'Ezequiel, on podem tenir un crack a l'extrem, però també vaig veure que és massa individualista i que si no espavila i juga més en equip, només gaudirà de minuts de manera residual.
I el millor: L'afició. Anar gairebé 200 persones en 2 autocars i cotxes, pagar 20€ més el desplaçament, a un lloc on al final del partit es patien -5 graus de temperatura, però que semblaven més per el vent, i animar els 90 minuts ( i més que els 1.800 locals), és al·lucinant. Gran detall dels jugadors d'anar a aplaudir-los, inclòs Florian, que es va sortir disparat de la banqueta per anar a saludar, o Redondo, que va regalar la seva samarreta a un soci arlequinat. La unió fa la força, i això ens pot ajudar a superar molts entrebancs.
